Una fórmula de 1.700 milions per acabar amb la pobresa

BarcelonaAcabar amb la pobresa és perfectament factible si hi ha la voluntat política de fer-ho. Aquest és el missatge que han volgut subratllar la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i el Sindicat de Tècnics d'Hisenda de Catalunya, que aquest dijous han presentat un estudi en què demostren, amb números, que amb una reforma de l'impost sobre la renda seria possible recaptar 1.700 milions d'euros que després es podrien destinar a totes aquelles persones en risc de pobresa.

El tècnic d'Hisenda i coordinador del sindicat, Miguel Ángel Mayo, i el president de la Taula, Oriol Illa, han defensat la viabilitat de la proposta, posant l'accent que durant els últims anys la desigualtat ha augmentat de forma alarmant. Tots dos han assegurat també que es tracta d'una base a partir de la qual es podria treballar, i han demanat als partits que concorren a les eleccions del 20-D que es posicionin sobre la mesura abans del diumenge. Tot i així, han recordat que part de l'IRPF està transferit a les comunitats i, per tant, Catalunya també podria aplicar una part d'aquesta fórmula sense necessitat que ho faci l'Estat.

La base de tot plegat és l'impost sobre la renda que paguen les persones físiques, ja sigui per les rendes del treball o bé del capital, i consistiria que en comptes d'abaixar-los, com va decretar el govern espanyol de Mariano Rajoy, es mantinguessin en els nivells del 2012 –quan va entrar en vigor l'última pujada–. A més a més, caldria equiparar la retenció que s'aplica sobre les rendes del capital amb les del treball, i que es manté a la meitat. En grans xifres, els 293.000 catalans que declaren més de 60.000 euros anuals generarien 1.700 milions d'euros que es podrien destinar als 1,53 milions de catalans que perceben menys de 12.000 i que, per tant, estan en risc de pobresa –el 20,9% de la població.

La mesura, batejada com "l'impost de renda negatiu", és una de les 26 mesures proposades per la Taula de cara a les eleccions generals, però Illa ha destacat que fa mesos que hi treballen per assegurar que es tracta d'una "proposta viable", molt concreta, vàlida i que té un "llarg recorregut", perquè es podria complementar amb altres figures impositives. Illa ha recordat la rebaixa de l'IRPF que va entrar en vigor aquest any, però ha assenyalat que aquesta mesura no implica necessàriament acabar l'any amb més diners a la butxaca, perquè també hi ha impostos com l'IVA. "L'impost de la renda ha de ser un instrument de progressivitat, de justícia social", ha afegit.

Mayo ha assegurat, a més, que aquesta reforma permetria també augmentar la transparència i la coresponsabilitat del sistema d'impostos, perquè els més adinerats podrien saber directament quantes persones afavoreixen. A més, seria una redistribució efectiva que revertiria en un moviment econòmic més intens, perquè les persones amb menys recursos que veuen augmentada la seva renda destinen aquest increment directament al consum i a la compra de béns. Seria un "transvasament directe" dels impostos, ha afegit Illa, que a més generaria més activitat econòmica.

El sistema inclou un repartiment gradual en funció de la renda i les persones a càrrec que augmentaria progressivament per assegurar que, a la pràctica, tothom tingui uns ingressos similars a 600 euros al mes. A més, això motivaria que tothom presentés la seva declaració, independentment del seu nivell d'ingressos, perquè en cas que no arribés als 12.000 euros anuals trobaria una compensació econòmica.

D'on sortirien els ingressos? Els càlculs, fets segons les declaracions de l'IRPF del 2013, indiquen que si la retenció que s'aplica sobre les rendes del capital s'equiparés a les rendes del treball, és a dir, que es pagués el mateix pel rendiment d'unes accions o d'un fons bancari que per allò que es cobra a la nòmina, només a Catalunya aflorarien 836 milions d'euros addicionals. Aquesta retenció es va apujar fins a un marge que va del 21 al 27% l'any 2012, però a partir d'aquest any s'ha tornat a abaixar, del 19 al 23%. En el cas d'Espanya s'ingressarien 3.380 milions d'euros.

Els altres 850 milions, aproximadament, sortirien de les 140.000 persones que reben un sou per sobre dels 60.000 euros. La nòmina va pujar la seva tributació de la forquilla entre el 24 i el 45% a una altra que va del 25 al 52%, però novament s'ha tornat a abaixar del 19 al 45%. En el cas de Catalunya, que aplica el tipus màxim que li permet la llei, la rebaixa serà del 56 al 49%. Per cada punt percentual de retenció a les rendes més altes, segons els càlculs presentats avui, es generarien 123 milions d'euros l'any. És a dir, deixant el tipus màxim en el 56% –set punts més que ara–, es generarien 861 milions. En el cas de l'Estat serien 521 milions per cada punt percentual, 3.647 milions en total.

Els punts negatius de la proposta tenen a veure, principalment, amb la picaresca i els incentius que podrien tenir els menys rics per no declarar ingressos i poder rebre més ajudes, per una banda, però sobretot amb els mecanismes que utilitzessin les grans fortunes per evadir impostos –Mayo ha recordat que és en aquest tram on se situa el 70% del frau fiscal–. En tot cas, ambdós han defensat que les inspeccions poden detectar aquests fraus i que, en últim terme, el model permetria apropar-se a "l'escenari perfecte", en què la societat sigui solidària perquè pot constatar que, efectivament, els impostos serveixen per reduir les desigualtats. Això, malauradament, encara no ha sigut visible i s'ha demostrat que el sistema actual no és efectiu per reduir les desigualtats.