“Es forrava a costa de la gent”

BarcelonaLa responsable tècnica de Traiber que va destapar l’escàndol de les pròtesis en mal estat no té pèls a la llengua a l’hora de parlar del gerent i fundador de l’empresa, Luis Márquez. “És de psicòpata forrar-se a costa de mutilar la gent”, deixa anar. Aquest diari ha pogut parlar amb la persona que va denunciar les males pràctiques de l’empresa el 17 de setembre de l’any passat a través d’un correu electrònic a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) que duia un títol clar: «Negligències Traiber»”.

Per telèfon parla amb la veu ferma, convençuda que va actuar correctament, tot i que prefereix que no es publiqui el seu nom per no barrejar-se amb l’escàndol. Explica que el detonant que la va fer denunciar-ho va ser un cas de l’estiu passat, quan feia poc més d’un any que era a l’empresa. Dos metges de l’Hospital de Santa Tecla van operar un home a qui li fallava una pròtesi de feia deu anys. Com que era de Traiber, van pensar que podia ser la peça més dèbil de la pròtesi, de polietilè, i que la podien canviar per una de la mateixa empresa. Ho van fer, però aquesta vegada va durar dos mesos, no deu anys. “El polietilè estava groc i la pròtesi destruïda”, deia el correu electrònic de denúncia de la tècnica. Els metges van haver de tornar a obrir el pacient i aquesta vegada li van canviar la pròtesi sencera per una d’un altre fabricant.

Aquell cas va fer que la responsable tècnica s’adonés del que estava passant: “Li havien implantat una pròtesi que feia dotze anys que estava caducada”, afirma. Arran d’allò diu que va descobrir que venien pròtesis del 1998 que ella havia ordenat destruir, que els havien canviat l’etiqueta per una amb una data de caducitat diferent. D’amagat d’ella s’implantaven pròtesis que ja gairebé no tenien vida útil, diu. Márquez l’hi argumentava així: “Són per a senyores grans que ja no es mouen, no passa res”.

Conseqüències per als pacients

Segons la tècnica, farmacèutica de formació, aquestes pròtesis duraran menys temps i, quan es degradin, els pacients tindran dolor crònic i desgast dels ossos si no els les canvien. “Perquè ell [Márquez] i quatre o cinc s’enriquissin, una persona de 40 anys podia quedar minusvàlida i això és immoral”, explica. A més, els implants podien tenir més problemes: s’havien esterilitzat feia més d’una dècada. No sap quants afectats hi pot haver. “Bastants”, només s’atreveix a dir.

La coordinadora tècnica de Traiber, Mercè Carmona -cap de la denunciant i investigada en el cas-, era a l’operació on es va descobrir què havia passat amb la pròtesi implantada dos mesos abans. Va declarar al jutge que es va quedar “morta” i es va endur la peça. Els metges no van denunciar Traiber. Al cap d’uns mesos, arran del correu de la tècnica, l’AEMPS va fer una inspecció a la seu de Traiber, on encara guardaven aquella pròtesi defectuosa. Carmona va declarar que Márquez li va dir que l’amagués. Ho va fer: se la va guardar a la bossa i se la va endur a casa.

Les inspeccions de l’AEMPS i de la Generalitat van detectar igualment les falsificacions d’etiquetes i l’ús de marques de Certificació Europea (CE) per a productes que en realitat no la tenien, tot i que són imprescindibles per vendre’ls. La tècnica ja ho havia denunciat. De fet, el juny del 2012 va insistir al gerent que havien de passar la inspecció del laboratori. “Només ens feia passar amb raons”, diu. Al setembre caducaven les certificacions CE, que passaven amb una empresa eslovaca perquè no era gaire estricta. Tot i això, “la resposta sempre era la mateixa: «No hi ha diners»”. Calcula que, per fer les coses bé, s’haurien hagut de gastar 90.000 euros. Tal com treballaven, segons l’AEMPS, hi havia un risc clar de causar infeccions als pacients.

L’escàndol de Traiber és només una de les catorze peces del cas Innova, obert el 2012 arran d’una denúncia de la CUP de Reus i que té l’exdirector de CatSalut Carles Manté i l’expresident de l’Institut Català de la Salut Josep Prat com a principals imputats.

La patronal privada es desentén de l’escàndol

L’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), la patronal de la sanitat privada, assegura que els centres mèdics no tenen res a veure amb les pròtesis. Fonts de l’entitat asseguren que la responsabilitat d’encarregar els implants i la tria de la marca és cosa del metge. Ell és qui, en funció de la patologia del pacient, recomana una marca de pròtesis, que s’encarrega i es factura al pacient. El control de qualitat el fa el fabricant, no els hospitals i clíniques. “Els metges els lloguen el quiròfan per hores, o hi van a operar certs dies per setmana... Cadascun té una relació diferent amb el centre”, expliquen des d’ACES.