Crònica
Societat 06/04/2020

Com si fos un barri qualsevol

Els carrers del Raval i del centre han quedat completament irreconeixibles

Jordi Mumbrú
3 min
Un home passava, aquest dilluns, per davant d'un mural del Peret, a la plaça del Pedró, al Raval.

BarcelonaSi el confinament ha robat l'alegria de qualsevol barri normal i corrent, al Raval hi ha fet estralls. Els carrerons de Ciutat Vella, acostumats a suportar una exagerada densitat de població i una varietat de personatges incomparable amb qualsevol altra part de la ciutat, han quedat buits i en silenci. Fins i tot el carrer Robador, el millor escenari de la Barcelona més canalla, sembla ara un carrer qualsevol d'una avorrida ciutat europea qualsevol. Encara sort dels balcons, on s'han desplaçat els ulls que sempre semblen vigilar aquest carrer."¿De qué medio sois?", pregunta una veïna des del balcó del tercer pis. "Som periodistes del diari ARA, senyora", respon un servidor. "Ah, doncs molt bé. Aquí estem tranquils. Ara podem dormir i tot a les nits, però acabarà el confinament i tornarem a la realitat", afegeix la dona. La parella del balcó del segon pis somriu mentre la seva filla petita busca un forat entre les cames dels pares per veure si passa alguna cosa al carrer. Però no hi ha absolutament res. No queda cap rastre de les dones que sempre tenen un somriure per als vianants, ni tampoc per als pinxos que escuren la cigarreta des d'una cantonada.

"Aquest carrer estava sempre ple"

Una mica més amunt, a la cruïlla entre la Rambla del Raval i el carrer Hospital, només se senten tres gavines que fan acrobàcies provant de caçar dos coloms que fugen entre les palmeres. "Aquest carrer sempre estava ple de gent i ara mira", lamenta el Salam des de la porta de la carnisseria islàmica on treballa. En tot el carrer Hospital només es veuen un parell de nois i, això sí, un cotxe de la policia aturat. Un altre vehicle s'acosta, redueix la velocitat, ens mira i passa de llarg. Ningú porta cap distintiu, però sí una ràdio entre les cames. El control policial espanta. Malgrat tot, els veïns denuncien que alguns narcopisos segueixen oberts.

Al carrer dels Salvador, on segons els veïns d'Acció Raval hi ha actualment un dels narcopisos més actius del barri, hi ha dos homes a la porta controlant l'accés a una finca. Durant el confinament, l'Ajuntament ofereix nous espais perquè els toxicòmans puguin consumir droga, però molts continuen preferint els pisos.

El carrer de la Cera, amb molts més comerços d'alimentació, manté una mica més la seva essència, però costa creure que va ser en aquest carrer on Peret ventilava la seva guitarra al so d'una rumba. Ara només s'hi veuen mascaretes, distàncies de seguretat, silencis i el que més sorprèn: tothom té alguna cosa a fer. Tothom va amunt i avall, com si fos un carrer qualsevol. Els únics que semblen mantenir el somriure i certa esperança són els amos dels gossos. Es miren i parlen. "És mascle o femella?".

El confinament també permet veure la brutal xarxa de suport que té el barri. Locals amb les persianes aixecades reparteixen menjar entre alguns veïns necessitats que pacientment fan cua amb els seus carrets de la compra. I és que la gana apreta cada cop més. A l'avinguda Paral·lel, al menjador social de l'Ajuntament de Barcelona, ja no hi queda ni un tros pa a les dues la tarda: "Que ja no ens queda res! Que abans éreu 270 i ara sou 500", explica una treballadora per intentar que marxin els que encara van arribant buscant un mos.

El barri ha perdut l'alegria però, com a la resta del país, encara ha de venir el pitjor. "El drama és no saber quan tornarem a obrir per tornar a treballar", es queixa el Robin Antonio, un jove estudiant de MBA a la Universitat Pompeu Fabra que feia de recepcionista en una pensió del carrer Hospital. "Teníem un grup de xinesos que havien vingut pel Mobile però, com que es va suspendre, van marxar", explica. Després va arribar l'estat d'alarma i el local va haver d'abaixar la persiana. "Això crec que serà pitjor que la crisi del 2008", pronostica.

stats