CIÈNCIA
Societat 05/09/2017

“En un futur ens podrem fer implants per tenir més memòria”

Un premi Nobel apadrina un nou grup català de neuroenginyeria

Selena Soro
3 min
“En un futur ens podrem fer implants per tenir més memòria”

BarcelonaAmy Farrah Fowler, personatge de la sèrie americana The Big Bang theory, discuteix amb Sheldon Cooper sobre per què la seva disciplina -la neurociència-és més important que la de la seva amiga, microbiòloga: “Jo estudio el cervell, responsable de la Cinquena simfonia de Beethoven. La Bernadette, per contra, estudia el llevat, l’organisme responsable de la cervesa light ”, assevera, contundent.

Per al director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Samitier, el segle XXI serà efectivament “el segle de l’estudi del cervell, i del coneixement del cervell”. Per aquest motiu, l’institut acaba d’integrar un grup de neuroenginyeria que fins ara treballava de la mà de la Universitat Pompeu Farbra, l’SPECS (les sigles en anglès per a Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius). La neuroenginyeria -que combina la neurologia amb la tecnologia i la biologia- serà, segons Samitier, “la nova eina que permetrà entendre el funcionament del cervell”. El nou grup, presentat ahir a Barcelona amb el suport de l’Obra Social La Caixa, va comptar amb un padrí de luxe: el professor Edvard Moser, premi Nobel de medicina l’any 2014 per haver descobert el GPS mental, és a dir, la manera com el cervell s’orienta en l’espai.

Per a Moser, el moment que està vivint la neurociència, i en especial la neuroenginyeria, amb tots els seus desenvolupaments tecnològics, és “molt estimulant”. La tesi per la qual el premi Nobel creu que aquesta disciplina aportarà molta llum és senzilla però revolucionària: “Els ordinadors cada vegada són més intel·ligents, i estan començant a treballar com ho fa el cervell humà. Això ens permetrà que, en un futur, quan estudiem quin procés fa l’ordinador, puguem entendre també quin camí segueix el cervell humà. Serà un aprenentatge a l’inrevés, i bidireccional”, reflexiona. Segons Moser, a Europa hi ha milers de persones invertint molts esforços en aquest camp, que a poc a poc “es consolida” arreu, “i especialment a Barcelona”, va celebrar.

Tecnologia d’augment del cervell

L’encarregat de liderar el nou grup de neuroenginyeria serà el professor ICREA Paul Verschure, màster i doctorat en psicologia. Les activitats de l’SPECS s’organitzaran a l’entorn de tres dimensions: la teoria de la ment i el cervell; els artefactes biomimètrics, i la reparació cerebral i les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida. Per estudiar aquestes dimensions, l’SPECS realitzarà recerques en àrees com la neurociència computacional, la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica, la robòtica o la realitat virtual. Una de les recerques més atractives serà la que faran sobre l’anomenat cerebel de silici, la primera pròtesi neuronal del món. Aquest sistema, que s’està provant en ratolins, permet substituir el cerebel original -el punt del cervell que concentra el 70% de les neurones- i assumir-ne algunes funcions. Fins ara, els avenços han permès que els ratolins que perden la capacitat de parpellejar la puguin recuperar.

En un futur, assenyala Verschure, la combinació de neurologia i tecnologia permetrà assolir fites com ara que una persona cega hi torni a veure o que es puguin despertar persones que han entrat en coma. En el camp dels implants, afegeix, es podria arribar a aconseguir que les persones tinguessin més memòria o que augmentessin la seva capacitat de reacció. “Si podrem tenir raigs X com Terminator, això ja no ho sé”, bromeja, però afegeix: “Aquest camp és el que s’anomena tecnologia d’augment del cervell, una tecnologia que veurem més en el futur, quan serem capaços d’afegir parts tecnològiques al cervell”, il·lustra.

Edvard Moser és menys optimista respecte al futur: “Podrem substituir les funcions del cerebel, sí, però estem molt lluny de poder substituir parts com el sistema de memòria”. Verschure no hi està d’acord, i afirma que ja s’ha començat a fer en un estadi molt primitiu: “¿Els mòbils que tots portem a la butxaca, no són una extensió de la nostra memòria?”, pregunta, i conclou: “Els humans evolucionarem”.

stats