La gentrificació amenaça el Cabanyal
El popular barri valencià rebrà una forta inversió i els preus dels lloguers ja s’han disparat
ValènciaAl cor del Cabanyal hi ha un paisatge devastat de runes i solars, de cases en ruïnes, algunes abandonades i tapiades, d’altres ocupades. És la zona zero del districte marítim de València, allà on l’anterior alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, va somiar una avinguda de gratacels que arribaria fins al mar i que tombaria tot el que li barrés el pas. El projecte amenaçava el valor patrimonial d’aquell racó de la ciutat, amb una retícula viària única a Europa, de llargues línies paral·leles al mar, on abans només hi havia barraques de pescadors.
Per fer realitat el seu somni, l’Ajuntament tenia previst adquirir 1.651 habitatges. “Aquí no hi va haver expropiacions”, recorda Maribel Doménech, portaveu de la plataforma ciutadana Salvem el Cabanyal, constituïda el 1998 per aturar el projecte urbanístic. “Als veïns se’ls va expulsar voluntàriament, amb una política de consentir i propiciar la degradació durant molts anys, sobretot el tràfic de drogues. La policia no feia res, fins que els veïns marxaven”, rememora.
El juliol del 2016 es va suspendre el PEPRI, el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior, i el consistori ja havia comprat i enderrocat més de 600 immobles. “Tenim la imatge fixa d’aquest espai com el veiem ara, però aquesta era una de les zones més boniques del barri, on més habitatges protegits hi havia. Cases de poca alçària, transmeses de pares a fills i exponents d’un Modernisme popular i genuí”, apunta Doménech. Dos anys i tres mesos després del canvi de govern, però, la degradació de la zona zero persisteix. Ho denuncien Salvem el Cabanyal i també l’Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França. “No ha canviat res”, afirma amb tristesa Lola de la Vara, d’aquesta última entitat. “Hi ha cases que no se sap si estan llogades o ocupades. Tenim problemes de soroll, de brutícia, de gent que viu de recollir ferralla i que la manipula a qualsevol hora de la nit. La policia actua, però tot i així és insuficient”, critica.
“El veritable problema és el tràfic de drogues i el component de territorialitat i delinqüència que comporta”, denuncia Maribel Doménech des de Salvem el Cabanyal. “El barri s’ha buidat i els veïns que han resistit viuen en condicions penoses”, continua. “És cert que ara se’ns escolta i sabem que hi ha bona voluntat del govern municipal, però encara no hem vist solucions a la zona zero”, lamenten les dues dones. El sentiment de decepció entre el veïnat és generalitzat, tot i que al barri s’invertiran en els pròxims quatre anys 62,5 milions d’euros en diversos projectes de regeneració urbana. “El problema no és d’inversions”, assegura Vicent Gallart, gerent de l’empresa Plan Cabanyal-Canyamelar, participada en un 50% per l’Ajuntament de València i en l’altre 50% per la Generalitat Valenciana. “El problema és que la gestió municipal està sent molt lenta i és molt millorable. A la nova corporació hi ha gent sense cap experiència de govern i, a més, hi ha moltes sensibilitats dins del tripartit”, assenyala Gallart.
Mentre Gallart conversa amb l’ARA, sona el telèfon al seu despatx del carrer Reina. Han ocupat una casa al carrer Escalante. “La policia volia saber si era de titularitat pública, però no. Justament la vam vendre fa un mes”, explica. I afegeix: “Pràcticament cada setmana s’ocupa un habitatge o hi ha un intent o un incident relacionat”.
El repte de les ocupacions
El de l’ocupació, ja sigui del moviment okupa o de les famílies amb escassos recursos, és un dels principals desafiaments del barri. “No hi ha cap voluntat d’integrar la població gitana o altres col·lectius”, denuncia Dani Castillejo, del col·lectiu Espai Veïnal, vinculat al moviment okupa, i de la xarxa EntreBarris, que lluita per un habitatge digne. “Si l’Ajuntament volgués, ja estaria incentivant jornades de convivència. Veuríem tècnics especialitzats treballant al barri. Però aquí a l’administració només la veus fent obres o amb la policia. Això diu molt de quina gent té cabuda i quina no en el seu model de barri”, remarca.
També Tomàs Correas, des de Millorem el Cabanyal, denuncia que s’estigui prioritzant la reforma urbanística per damunt del problema social. “Els gitanos portem aquí tota la vida”, declara. “Jo soc de la quarta generació d’una família del barri. No es tracta de defensar tothom que és gitano. Vull que el pes de la llei caigui sobre els que trafiquen, però també em dol el racisme que hi veig”, lamenta.
Correas viu al Bloc dels Portuaris, una mola de formigó construïda en la dècada dels anys 50 per als treballadors del port, que s’alça com una illa solitària i oblidada gairebé a tocar del mar. A l’edifici hi ha 168habitatges, 81 dels quals són de titularitat pública i 33 dels quals se sap que estan ocupats. “Aquí hi viuen famílies humils que es guanyen la vida amb la venda ambulant o amb la ferralla i que volen pagar un lloguer social”, explica Correas. “Si les fas fora traslladaràs el problema a un altre barri -assegura-. L’Ajuntament té una oportunitat d’or per aconseguir una convivència sana, però de moment prefereixen mirar cap a una altra banda”.
L’amenaça immobiliària
Mentrestant, el mercat immobiliari del barri viu moments d’efervescència. “Ara mateix hi ha molta més demanda que oferta”, assegura Begoña López, des de l’agència Pobles de la Mar. “Els preus dels lloguers han començat a disparar-se i tot el que surt es ven ràpidament”. “És indubtable que el barri està despertant un interès enorme i que la proliferació d’agències immobiliàries i de negocis especialitzats en hostaleria són els primers símptomes d’un procés de gentrificació”, alerta, per la seva banda, Dani Castillejo. Maribel Doménech, l’activista de Salvem el Cabanyal, no ho veu igual: “Gentrificació era el projecte de Rita Barberà, que volia convertir el barri en un nou Benidorm! -diu, i afegeix-: Aquí hi ha molta més degradació que gentrificació”.
Vicent Gallart també ho té clar: “Si volem que la zona zero deixi d’estar degradada i s’iguali amb la resta del barri, cal que vinguin veïns nous amb un nivell adquisitiu més alt del de la gent que hi viu ara. Si això és gentrificació, aleshores no hi ha dubte que el barri necessita gentrificar-se”, conclou el gerent de Plan Cabanyal-Canyamelar.
