La gentrificació ja arriba a la Meridiana

Veïns del Camp de l’Arpa denuncien que la propietat els vol doblar el lloguer

L’especulació dels grans fons d’inversió en edificis a Barcelona ja no és només una particularitat del centre de la ciutat: ara ja arriba fins al barri del Camp de l’Arpa. Els veïns del número 56 del carrer Ripollès, a tocar de la Meridiana, han vist com el seu bloc canviava de propietaris fins a tres vegades en sis anys i d’empresa de gestió -els interlocutors- fins a quatre ocasions en el mateix període. Primer era d’un particular, després va passar a mans d’un banc i el desembre de l’any passat va passar a mans d’un fons d’inversió immobiliari. Ara, quan molts dels inquilins han hagut de revisar els contractes, s’han trobat el que fa temps que es temien: l’actual propietari, l’empresa Lazora, els demana pràcticament el doble del lloguer que pagaven fins ara.

“El veí de dalt pagava 750 euros al mes, i n’hi van demanar 1.200. Evidentment, va haver de marxar”, explica la Bea Fernández, una de les veïnes del bloc a la qual li toca renovar el contracte d’aquí menys d’un any. Als baixos, al Tito i la Betsabé els va passar el mateix: “Vam rebre un burofax en què ens comunicaven que el lloguer passava de 750 euros a 1.100 -explica la Betsabé Bandé-. Nosaltres ingressem 1.600 euros entre els dos, no ens ho podem permetre”, relata.

El cas d’aquesta parella és especialment sensible perquè fa pocs mesos van tenir un fill prematur. “Els vam enviar un correu dient que podíem pagar fins a 850 euros i que, amb la nostra nova situació, ens aniria bé tenir com a mínim un any de calma, però ens van respondre que el preu no era negociable”, recorda. “Fins i tot vam proposar de comprar el pis, però no ens van respondre els últims correus”, explica Bandé mentre dona el pit al petit. L’endemà que s’acabés el contracte -i sense cap nova comunicació per part de l’empresa- aquesta parella assegura que un home va trucar a la seva porta acusant-los de ser “ocupes” i advertint-los que havien de marxar. “Abans, per telèfon, ens havien arribat a oferir diners a canvi de marxar, però no els vam acceptar mai”, explica aquesta veïna, que assegura que s’ha sentit intimidada i ha patit molta angoixa derivada d’aquesta situació.

Un pis per sobre, la Laura Avia explica que els veïns nous que han entrat a la finca, que té 17 pisos en total, paguen entre 950 i 1.100 euros. “Fa mesos que demanem una reunió amb els nous propietaris que mai es produeix”, lamenta, i afegeix que, des que Lazora n’és el propietari, el bloc ha patit una degradació. “L’ascensor funciona de manera intermitent, la porta de baix va estar dos mesos trencada, ens van dir que pintarien i tampoc ho han fet”, enumera aquesta veïna, que manté que l’empresa també va fer “cales” (orificis per examinar possibles irregularitats) i va deixar els forats a les parets tres mesos: “Ens van dir de manera verbal que eren per comprovar si hi havia aluminosi”, recorda Avia. “Fins i tot ens han arribat a amenaçar amb fer venir la policia”, conclou.

Al tancament d’aquesta edició, Lazora no havia respost a les preguntes formulades per aquest diari ni per telèfon ni per correu. Ara, tot i que molts veïns ja han marxat, d’altres comencen a qüestionar les pràctiques d’aquest fons. “Sempre he pagat quan tocava, no és just. No vull marxar del pis, tinc la meva família i la meva vida en aquest barri”, protesta Avia. “Nosaltres no hem volgut mai ser propietaris, però ara estem mirant pisos perquè no ens passi més això”, admet la Bea Fernàndez. “No ens han tractat com a persones, és indignant -etziba Bandé-. Molts veïns ja han marxat, ara en marxen dos més, i nosaltres també”, diu resignada. Se’n van a un pis més car, més llunyà i més petit, però diuen que, a canvi, viuran “tranquils”. La Bea i la Laura tenen una mica més de temps per decidir si resisteixen, paguen o marxen.

El problema s’escampa

El 35% dels barcelonins actualment viuen de lloguer. L’augment de les quotes mensuals s’ha convertit, però, en la principal barrera d’accés a un habitatge. Segons l’Observatori Metropolità de Barcelona, entre el 2000 i el 2018, la renda disponible a Barcelona ha crescut un 63%, i els lloguers, el doble: han pujat de mitjana un 128%. Des que va començar l’any, el Govern ha intentat tirar endavant dos decrets per regular de manera indirecta o directa el preu dels pisos, però tots dos han topat amb el rebuig frontal de les entitats ciutadanes (que els trobaven poc efectius) i els grups polítics han acabat tombant les dues propostes. Mentrestant, la pressió dels preus a Barcelona ja centrifuga el problema als municipis adjacents a la capital. En localitats com Montcada i Reixac o Cerdanyola detallen que ja noten una pujada dels preus del lloguer per la demanda que arriba expulsada de Barcelona.

Més continguts de