La gentrificació també amenaça les famílies amb piscina

BarcelonaPagar 1.500 euros de lloguer per un pis ja no és suficient a Barcelona. La bombolla del lloguer afecta cada cop més rendes i s’escampa per la ciutat. És el que li ha passat a la Carlota (nom fictici) i la seva família, llogaters d’un bloc a Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou que temen haver de marxar per no poder pagar el nou preu que se’ls apliqui quan renovin el contracte.

Al pis de 80 metres quadrats -amb piscina comunitària i porter- hi viuen ella, el seu marit i els dos fills. Tenen la canalla escolaritzada al barri i són una família jove, com la majoria de veïns del seu bloc. Fins ara havien acceptat pagar 1.500 euros d’arrendament, però no saben si podran assumir una pujada que pot oscil·lar entre el 20% i el 30% del preu actual, pel que han pogut veure entre els seus veïns que ja han hagut de signar un nou contracte. “Al pis del costat els acaben de proposar que paguin 300 euros més, i això és inassumible”, protesta la llogatera. La situació suposa, en el pitjor dels casos, la marxa forçada dels inquilins, convertint-se en l’anomenat desnonament invisible. “Només en els últims mesos, tres companys de l’edifici m’han avisat que se’n van a viure a Badalona”, sentencia la mare de família.

La Carlota voldria protestar però té por. “No sé quanta gent de l’edifici estarà disposada a presentar batalla i tinc por de quedar-me sola, ser la cara visible i que ens apugin encara més el lloguer i em facin fora”. Aquesta por inicial, segons el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, s’ha d’esvair per poder defensar el dret de l’habitatge. “Quan un veí perd l’actitud poruga acostuma a millorar l’escenari, perquè anar a pitjor és molt difícil”, resumeix el representant sindical. Palomera, després de més d’un any de feina a l’àrea metropolitana, assegura que l’organització col·lectiva i els seus triomfs acostumen a arribar després de superar “les pors individuals”.

L’experiència de Sant Joan Despí

L’organització va ser clau en la victòria col·lectiva de les prop de 150 famílies d’un edifici de Sant Joan Despí a les quals la propietat volia apujar dràsticament el contracte. Aquella experiència està servint ara d’inspiració per a aquest bloc del Poblenou, a l’avinguda Diagonal, 114. La Carlota espera poder convèncer els veïns perquè s’hi uneixin i facin pinya contra la tendència a l’alça del lloguer. Una referència que no és casual perquè l’administradora de finques és la mateixa que en el cas santjoanenc, Medasil Desarrollos SL, i la propietària, Promociones Lladero SA, correspon a un fons especialitzat en immobles.

Medasil no ha volgut fer declaracions sobre aquest cas, però durant les negociacions amb els afectats de l’edifici de Sant Joan Despí justificava l’augment del cost del lloguer per “l’ajust al preu de mercat”. Palomera critica aquest argument i apunta que les grans empreses, amb un ampli ventall de propietats, “són elles mateixes el mercat” i influeixen en els preus.

La Carlota es pren amb certa resignació un fenomen global del qual molts formem part sense adonar-nos-en: “Segurament, abans que jo arribés hi havia una família que pagava 1.200 euros i vaig contribuir a fer-los fora”. Palomera insisteix que la pujada dels preus de lloguer ha sigut generalitzada des que es van constituir com a sindicat i que “no és un problema que afecti només les rendes baixes”. La gent que demana consell al grup de defensa dels arrendataris són de tota condició i hi ha “treballadors manuals, arquitectes, enginyers o comerciants”. Palomera remarca la “transversalitat” del conflicte de l’accés a l’habitatge. Tampoc hi ha exclusivitat de barris perquè, tot i centrar una gran part del focus mediàtic als districtes cèntrics de Ciutat Vella i Sant Antoni, s’han arribat a abordar casos en barris benestants com Pedralbes. “El degoteig és constant i la localització és variada”, conclou Palomera.