L'optimisme és la propensió a veure i jutjar les coses en el seu aspecte més favorable, segons la definició dels diccionaris. Els científics afirmen que les persones optimistes són més felices, i que això influeix en el seu estat de salut. Emmalalteixen menys, i si es posen malalts ho porten millor. A més, tenen més èxit a la feina, als estudis o en qualsevol altra activitat que facin.
El psicòleg, pedagog i escriptor Bernabé Tierno, autor del llibre Optimismo vital (Temas de Hoy), apunta que "l'optimista vital és aquell que fa tot el possible perquè passin les coses que desitja. Hi ha personatges, com José Saramago, que asseguren que només poden ser optimistes els éssers insensibles, milionaris i estúpids, però crec que Saramago s'equivocava rotundament. L'optimista és aquell que manté l'actitud d'esperar sempre el millor, que estimula l'entusiasme i que s'acaba convertint en un imant per a tot el que és positiu. Són aquells que creuen que les coses bones arriben per l'esforç i no per una qüestió de sort".
Psicologia positiva
El fundador de la psicologia positiva, Martin Seligman, manté que l'optimisme es pot aprendre i que això ajuda a millorar la vida. La pauta que s'ha de seguir consisteix a considerar els cops de la vida com a desafiaments. Cal adoptar una mentalitat de canvi i ser conscients que l'optimisme creix quan un s'adona que és l'amo del seu destí. Això s'ha de començar a aplicar ja des de ben joves, felicitant infants i adolescents pels seus esforços i no pel que aconsegueixen. Això fa créixer la seva autoconfiança i els farà ser persones més optimistes. Per Tierno, "un pare positiu que disfruta de la vida és el millor regal per a un nen, perquè l'exemple arrossega".
Ara bé, no s'ha de confondre optimisme amb alegria. Es pot estar trist i ser optimista. El que canvia és la manera com s'afrontarà aquest període de tristesa. De la mateixa manera que ser optimista no ha d'estar relacionat necessàriament amb l'èxit. Com explica Bernabé Tierno, "els optimistes aprenen dels problemes. Són realistes i pragmàtics, perquè busquen fites senzilles i assequibles. L'optimista és un veritable arquitecte del seu destí". Tierno, seguidor i ferm defensor de la psicologia positiva, insisteix que "autoestima i optimisme són inseparables. Els optimistes no perdem res, tot ho reciclem. Si hi ha un fracàs, es capitalitza. I és evident que qui resisteix, guanya".
Optimista o ingenu?
Sovint les persones optimistes són qualificades d'ingènues perquè veuen la vida massa de color rosa. Per no caure en aquesta ingenuïtat cal ser realistes, i conèixer i mesurar la confiança que es diposita en persones o situacions. La persona optimista és aquella que espera, pensa i desitja el millor, però que, alhora, sap acceptar qualsevol altra situació amb tranquil·litat. El més difícil és ser optimista en temps difícils.
El pessimista és, precisament, aquell que s'enfronta a una situació de dificultat i n'amplifica els efectes negatius. Les persones optimistes van més enllà de les dades reals per centrar-se, en primer lloc, en les possibilitats de millora de la situació i en allò que té de positiu. Una persona amb un cap autoritari pensarà que és impossible parlar-hi, que no val per a la seva feina i que amaga la seva mediocritat amb l'autoritarisme. L'optimista anirà una mica més enllà i pensarà que l'actitud potser li ve donada pels problemes que ha d'afrontar o l'estrès que pateix. Farà un esforç per comunicar-s'hi. Una altra cosa serà si se'n surt.
Genètica o entorn?
Ser optimista depèn de factors hereditaris i adquirits. Genèticament es transmeten certes característiques del temperament de les persones. Però els factors adquirits, els que s'aprenen al llarg de la vida, són els més determinants. El problema radica en la manera de pensar, en com les persones s'expliquen a elles mateixes els contratemps o dificultats amb què es troben. "Hi influeixen una càrrega genètica i l'entorn familiar. Però la ciència ens diu que té més preponderància l'ambient que el genoma. Un nen insegur i tímid amb pares molt comunicatius i positius, acabarà sent una persona vital i optimista", manté el psicòleg i pedagog Bernabé Tierno, impulsor també del Club Optimista Vital (www.cluboptimistavital.com).
Optimistes globals
El cert és que la neurociència i la ciència social suggereixen que som més optimistes que realistes. En general, tothom confia que les coses aniran millor: tindrem feina, ens podrem comprar un pis, el nostre matrimoni serà per sempre i els nostres fills seran guapos i llestos. La creença en un futur millor és patrimoni de tots els extractes socials i de totes les edats. Alguns estudis han demostrat que és tan probable veure el got mig ple als 60 com als 30. Com reconeix Eduard Biosca, autor i actor a Optimisme global (els diumenges al Teatreneu), una cosa és ser optimista particular i una altra optimista global.
¿Es pot ser optimista en un món en crisi amb conflictes oberts, tsunamis que devasten un país o polítics corruptes? Per Biosca, un optimista global convençut, "és evident que l'ésser humà i el món van a millor en tots els sentits: materialment, espiritualment, èticament... tots els que diuen que s'han perdut els valors, m'agradaria que m'expliquessin quins. Els valors bons estan guanyant: respecte a la dona, a la diferència, als drets humans... Si tu agafes mil persones a l'atzar que estiguin mínimament informades i els preguntes si el món està millor o pitjor avui que ahir, et diran que pitjor, i no és cert. Això passa perquè no tenim una visió prou global del món i perquè la manera de donar les notícies és una màquina de fer pessimistes. Les bones notícies estan amagades en mals titulars, i els pessimistes són lectors de titulars i no es llegeixen la lletra petita", raona Biosca.
Qüestió d'actitud
Biosca ho defensa des del teatre i amb la seva actitud personal. "Jo crec que l'optimista no és el que veu el got mig ple, sinó el que pensa que s'està omplint. Jo crec que el got encara no està ni mig ple, però sóc optimista perquè vam començar de zero i ara la cosa va a millor. L'important és la tendència, saber si s'omple o es buida. Veure el got mig buit és ser crític, no necessàriament pessimista". Biosca, que té el seu alter ego en el Sr. Bohigas, pessimista convençut que interpreta al programa de ràdio Versió RAC 1 , explica que és més fàcil fer humor amb el pessimisme "perquè riem dels nostres defectes i limitacions, i ho desdramatitzem. Fem humor de l'absurd, però això és un perill perquè si anem veient la part ridícula de les coses podem acabar convertits en grans pessimistes". De moment, ell es reconeix "més optimista global que no particular". "En l'àmbit personal costa més, tot i que he arribat a la conclusió que tot el que he aconseguit és gràcies a la meva actitud optimista. Quan he pecat de pessimisme, he perdut oportunitats. L'autoconfiança et dóna optimisme, i el pessimisme va lligat a la por".
