El govern espanyol aposta per no prorrogar l'estat d'alarma a Madrid

Ábalos espera que Ayuso doti de garanties jurídiques les mesures que s'implementin

El govern espanyol aposta per no prorrogar l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid i busca així estalviar-se una votació incerta al Congrés. Allargar quinze dies més la intervenció requereix l'aval de la majoria absoluta de la cambra baixa i no està clar que pugui aconseguir els suports, tenint en compte d'entrada que la triple dreta hi votaria en contra. Tot i que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja havia apuntat aquest escenari, aquest dilluns ho ha confirmat el ministre de Transports i secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, que en una roda de premsa ha assegurat que la intenció de la Moncloa és que la Comunitat de Madrid doti de "garanties jurídiques" les mesures que calgui implementar. 

Fa dues setmanes el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va tombar l'ordre del govern d'Isabel Díaz Ayuso a través de la qual vehiculava el que s'havia decidit al Consell Interterritorial de Salut: confinar Madrid i vuit ciutats més de la perifèria que superaven tres llindars vinculats a la crisi del coronavirus. Aquests llindars són estar per sobre de 500 casos per 100.000 habitants, el 35% d'ocupació de les UCI i un 10% de positivitat en proves PCR. L'executiu madrileny va dictar aquestes mesures emparant-se en la llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut, del 2003, en virtut de la qual es va adoptar la declaració d'actuacions coordinades que habilitava les noves mesures, però el TSJM ho va rebutjar. En canvi, dies abans s'havia agafat a la llei de salut pública del 1986, que en repetides ocasions els tribunals havien acceptat per aplicar confinaments puntuals. Una "maniobra jurídica", per a la Moncloa, que va obligar a aplicar l'estat d'alarma de manera unilateral. Era la tercera opció que Sánchez va posar sobre la taula a Ayuso: la primera havia sigut que dictés una nova ordre emparant-se en la norma del 1986, la segona un estat d'alarma pactat i la tercera un estat d'alarma imposat, com va acabar passant.

Ara Sánchez no vol tornar a caure en el parany i situarà altra vegada la pilota a la teulada d'Ayuso, amb l'esperança que aquest cop no s'atrevirà a una nova "maniobra jurídica" que ara quedaria encara més al descobert. "El govern vol que la Comunitat de Madrid exerceixi les seves competències i li doni les garanties jurídiques perquè siguin respectades les mesures", ha remarcat Ábalos.

La resistència de Madrid

La reunió del Consell Interterritorial de Salut d'aquest dimecres es preveu, doncs, altre cop calenta. Illa hi portarà una proposta diferent de la que defensa la Comunitat de Madrid, que es manté ferma en el confinament per àrees bàsiques de salut. La setmana passada va transcendir un esborrany en el qual Sanitat proposava quatre nivells –baix, mitjà, alt i extrem– en funció de la situació epidemiològica i assistencial de cada territori per aplicar segons quines mesures. En una entrevista a  El Mundo aquest diumenge, el conseller madrileny, Enrique Ruiz Escudero, qualificava de "francament millorable" la proposta de Sanitat i insistia en la seva idea. A més, carregava durament contra el que havien sigut, al seu parer, "criteris polítics" per al confinament de Madrid fa dues setmanes. El fet que l'estat d'alarma s'aixequi a finals d'aquesta setmana és una prova, segons Ruiz Escudero, que aplicar-lo va ser un "disbarat".

Sanitat planteja a les comunitats quatre nivells d’alerta per unificar restriccions durant la segona onada