El govern espanyol aprova el segellament definitiu del magatzem del Castor
Els treballs s'allargaran més de cinc anys i es calcula que tindran un cost de 260 milions d'euros
TortosaEl consell de ministres ha aprovat el segellament definitiu dels pous del magatzem subterrani de gas Castor, ubicat dins el mar i davant la costa de l'Ebre i el nord de Vinaròs (Castelló). La decisió arriba gairebé 10 anys després de l'inici de les obres i sis anys després de la suspensió de l'activitat. I és que la tardor del 2013, les primeres injeccions de gas van desencadenar diversos terratrèmols, que van arribar al seu punt culminant a 4,3 graus en l'escala de Richter i que es van percebre en diverses poblacions del sud de Catalunya i el nord del País Valencià. En conseqüència, el govern va decretar l'aturada de l'activitat del magatzem.
La vicepresidenta del govern en funcions, Carmen Calvo, ha explicat aquest dijous que s'ha encarregat a l'empresa Enagás –el gestor tècnic del sistema gasista, encarregat de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals del 2014– que es tramiti l'expedient per als treballs de segellament en un termini de sis mesos. "Hem d'evitar el cost que suposa mantenir un magatzem que ja no serveix al sistema gasístic espanyol", ha justificat Calvo. El 2017, l'executiu espanyol, aleshores amb el PP al capdavant, va decidir no reobrir les instal·lacions davant el risc de nous terratrèmols, després de rebre un informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard.
Amb tot, es calcula que les tasques per segellar i desmantellar la infraestructura s'allargaran més de cinc anys, amb un cost aproximat de 260 milions d'euros. Tot i la decisió de l'executiu espanyol, l'empresa promotora del magatzem, Escal UGS (participada majoritàriament per ACS, el gegant de la construcció i els serveis que presideix l'empresari Florentino Pérez) ha presentat un escrit al ministeri per a la Transició Ecològica perquè no es tanqui de manera definitiva el magatzem submarí. De fet, la companyia proposa nous estudis de viabilitat abans de prendre una decisió irreversible.
Un projecte ple de clarobscurs
La notícia del segellament de la planta gasística ha estat ben rebuda per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i en contra del projecte Castor. Segons un dels seus portaveus, Evelio Monforte, aquesta "és una molt bona notícia". "Per fi el govern espanyol reconeix l'error que va suposar la construcció de la planta amb l'objectiu d'acumular reserves estratègiques per proveir a una demanda sobredimensionada i que aviat va quedar per sota de les previsions. Ara bé –afegeix–, la broma ha costat més 2.500 milions d'euros, sense comptar interessos bancaris ni el procés de segellament i desmantellament. Qui se'n farà responsable d'això?".
L'octubre de fa cinc anys, un reial decret llei acceptava la renúncia a la concessió d'Escal UGS i indemnitzava l'empresa de Florentino Pérez amb 1.350 milions d'euros, una quantitat que els consumidors pagarien durant 30 anys a través del rebut del gas. Aquesta decisió, però, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional l'any passat. A més, fa només unes setmanes, el Tribunal Superior de Justícia de València ha proposat jutjar dos directius de la concessionària per un presumpte delicte mediambiental, en considerar que van autoritzar la injecció de gas coneixent perillositat sísmica que se'n podia derivar.
Des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia han anunciat que, malgrat la notícia del segellament, continuaran pressionant les administracions competents per "desmantellar també la planta terrestre del complex" –ubicada a Vinaròs, però al límit amb el terme municipal d'Alcanar–. Així, es podrà retornar als pagesos les terres que es van expropiar per poder-hi fer passar les conduccions que connectaven la planta marina i les instal·lacions terrestres.
