El govern valencià becarà els opositors a l’administració
Es vol acabar amb el “biaix” que suposa l’alt nivell de renda exigit pel procés
ValènciaLa preparació d’una oposició és un període llarg, habitualment d’anys, que requereix disposar de prou recursos econòmics per suplir la falta d’ingressos durant el temps d’estudi. De fet, aquesta ha sigut una de les causes al·ludides tradicionalment pels partits i organitzacions d’esquerres, que han criticat sempre el tarannà conservador de certs àmbits de l’administració. A aquesta reflexió hi va posar veu aquest estiu el portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, que va reclamar que “siguin els mèrits i la capacitat i no la renda els que determinen qui es converteix en jutge, fiscal o lletrat, ja que si no s’estarà produint un evident biaix”.
Per esmenar aquesta situació, el govern valencià sembla decidit a crear unes beques que li permetin captar els joves “amb més talent” i, alhora, rejovenir “l’envellida” administració. Així ho asseguren des de la conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques que encapçala l’exvocal i portaveu del Consell del Poder Judicial, Gabriela Bravo. El projecte, que va ser anunciat dimarts pel president Ximo Puig en el debat de política general, pretén concedir beques de 500 euros mensuals a 500 estudiants que hagin acabat els estudis, vulguin fer carrera a la funció pública i disposin d’un bon expedient acadèmic. Segons l’executiu, el Programa 500és un “compromís ferm” que s’aprovarà “ben aviat”.
Amb tot, el Consell restringirà aquestes ajudes, com a mínim en un primer moment, als ciutadans que optin a formar part de la seva plantilla, que en aquest moment supera els 17.000 treballadors. No s’hi inclouran els funcionaris del sistema educatiu, sanitari ni judicial.
La carrera judicial, sense beca
La mesura, per tant, no satisfarà les exigències de Compromís, que a través del seu portaveu parlamentari va subratllar que “la majoria de juristes valencians no poden permetre’s les despeses de preparació de les oposicions”. Ferri va reclamar posar en marxa ajudes a la preparació de les proves com les que hi ha al País Basc, o bé crear programes públics de formació, com els que s’han fet a la Universitat de Santiago de Compostel·la, a la Universitat de Granada o al Centre d’Estudis Jurídics del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
A hores d’ara una de les incògnites més grans que haurà de resoldre el govern valencià és quina serà la fórmula per concedir les beques i avaluar-ne l’aprofitament, tenint en compte que el període d’estudi d’una oposició és llarg i, en molts casos, tot i l’esforç dels candidats, es conclou sense superar l’examen.
És precisament aquest punt el que més preocupa a Alba Soriano, investigadora en formació del departament de dret administratiu de la Universitat de València, que, juntament amb el professor Andrés Boix, té pendent de publicar una investigació sobre l’accés a la feina a l’administració pública. Per a Soriano, per ser efectives les beques requeriran “un gran sistema de control”, i valorar, a més de l’expedient acadèmic, “la capacitat socioeconòmica dels candidats”.
La investigadora considera que les beques a opositors són una mesura “molt positiva” mentre hi hagi el sistema d’oposició, que qualifica de totalment “arcaic”. Segons diu, l’examen consisteix en unes proves memorístiques que, al seu parer, no demostren que es tingui capacitat de dur a terme la feina. “El que ens cal és un sistema similar al MIR, en què, tot i que també calgui un examen, es necessitin molts menys mesos de preparació, i en què després es dugui a terme un període de pràctiques amb una rotació per diferents llocs de l’administració que podria culminar en un altre examen, ja definitiu”, apunta Soriano.
