Marlaska descarta el trasllat dels migrants de les Canàries a la Península

BarcelonaEl govern espanyol ignora el clam de les autoritats canàries i descarta el trasllat dels milers de migrants bloquejats a les illes, enmig d'una crisi humanitària que ha posat en evidència la descoordinació política i la falta d'equipaments dignes per acollir les persones que arriben al territori insular que durant setmanes han d'estar amuntegats en camps improvisats, sense serveis higiènics.

En la seva setena visita al Marroc en dos anys, Fernando Grande-Marlaska s'ha reunit amb el seu homòleg, Abdeluafi Laftit, per demanar-li que reforci el control de les seves costes per impedir la sortida de barcasses cap a les illes. El titular de l'Interior espanyol ha justificat la negativa a traslladar els migrants de les Canàries cap a centres de la Península perquè desacataria les instruccions europees: "Les polítiques migratòries són del conjunt de la UE, i no només d'Espanya".

En la retòrica habitual, Marlaska ha insistit en la seva voluntat de "lluitar contra l'emigració irregular i evitar que s'estableixin vies d'entrada irregular a Europa". Per això, ha dit, és imprescindible lluitar contra les màfies i mantenir les deportacions dels migrants. De fet, ahir el Tribunal Constitucional ja li va donar una eina per aferrar-se a aquestes polítiques avalant les devolucions en calent de les persones que creuen la frontera a Ceuta i Melilla, una mesura criticada i denunciada per les organitzacions de drets humans perquè entenen que no es garanteix la protecció dels migrants.

Al Marroc, Marlaska busca que el govern accepti agilitzar les repatriacions dels seus nacionals que arriben a Espanya i que, a les Canàries, ja suposen la meitat dels rescatats en barcasses durant aquest any. Al final de la reunió no s'ha concretat si havien arribat a un acord. No obstant això, s'han fet centenars de trasllats a la Península aquest any, una operació que el covid-19 ha dificultat per les mesures restrictives.

L'autocrítica de Robles

A més de la via diplomàtica de Marlaska, el president Pedro Sánchez ha encarregat a tres ministres més que s'involucrin en la gestió de la crisi canària i avui mateix els titulars de Transport i Inclusió i Immigració, José Luis Ábalos i José Luis Escrivá, respectivament, s'hi han desplaçat per conèixer sobre el terreny la situació actual.

Escrivá ha anunciat la creació abans del final de l'any de 7.000 places noves "en carpes" que s'aixecaran en escoles tancades, edificis de Defensa i magatzems portuaris per acollir els migrants que ara són en hotels, apartaments turístics o al campament improvisat del port d'Arguineguín, al sud de Gran Canària. "És una solució de partida", ha explicat el ministre reafirmant l'opció de deixar els migrants a les Canàries a l'espera que es puguin deportar els que no aconsegueixin el reconeixement del dret de refugi.

L'única membre del govern de Pedro Sánchez que, de moment, ha demanat fer "autocrítica" ha sigut la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en una entrevista a TVE, i en la línia que fa mesos denuncien les ONG humanitàries, ha admès que a Arguineguón "potser" s'han tingut més de 2.000 persones "en condicions que no són les adequades per als éssers humans". En aquest moll, on en 400 metres s'han acumulat més de 2.300 persones durant dies, actualment en queden 1.300 a l'espera que els derivin a un centre d'acollida.