La campanya d'insubmissió als peatges catalans no respon únicament al malestar endèmic en el si de la ciutadania catalana pel greuge comparatiu amb la resta de l'Estat en matèria d'infrastructures. També respon a la possibilitat -no s'ha produït- de veure allargar la vida dels peatges a Catalunya per compensar els 3.500 milions d'euros de pèrdues de les autopistes radials de Madrid, fruit d'uns monumentals errors de planificació (bàsicament en el cost de les expropiacions i en les previsions de trànsit).
La ministra de Foment, Ana Pastor, té diverses opcions sobre la taula i s'ha donat sis mesos (teòricament fins al setembre) per resoldre el sudokudels peatges ruïnosos de la capital de l'Estat. El grup Abertis, participat per La Caixa i líder del sector a Espanya, s'ha ofert a ajudar a solucionar el problema.
El primer escenari que preveu Pastor, que ja sembla esgotat, és atreure fons i dotar de nous crèdits les concessionàries. El segon escenari, en què entraria en joc Abertis, és una onada de fusions per absorbir les concessions problemàtiques.
La tercera opció seria un allargament de les concessions que hi ha en altres parts del territori espanyol per tal de compensar les pèrdues d'altres zones.
Una quarta opció, menys factible en el context macroeconòmic actual, és la nacionalització de les concessionàries que entrin en fallida a través de la Societat Estatal d'Infrastructures del Transport Terrestre (Seittsa).
L'arrel del problema és la falta d'un model harmònic d'infrastructures terrestres, ja que a Catalunya hi ha peatges des dels anys 70, mentre que a la resta d'Espanya se circula gratuïtament per vies de qualitat construïdes gràcies a fons europeus. En qualsevol cas, la decisió sobre l'allargament de les concessions catalanes no està ni molt menys presa i no es faria sense contrapartides per als catalans, com s'ha fet en el cas del tercer carril de l'AP-7 (Abertis n'ha aportat els 500 milions).
