Groenlàndia es desfà
Un nou estudi de la Universitat de Leeds considera que els científics han subestimat l'impacte del desglaç, que és ara de 243.000 milions de tones mètriques cada any
MadridFa anys que els científics van detectar la pèrdua de gel a Groenlàndia, i també fa temps que van començar a alertar de les importants conseqüències que el desglaç tindria per a tot el planeta. Però aquest perill s'ha subestimat, i la situació és encara més dramàtica del que es pensava. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics de la Universitat de Leeds, que després de simular per primer cop la distribució futura dels llacs que es formen a la superfície de la capa amb gel fos de neu i gel han arribat a la conclusió que l'impacte de la pèrdua de gel serà molt més important del previst. Groenlàndia es desfà, i a tota velocitat: 243.000 milions de tones mètriques cada any.
Fins ara s'havia assumit que l'impacte dels llacs supraglacials en la pèrdua de gel de Groenlàndia era petit, però la nova investigació, que es publica aquest dilluns a 'Nature Climate Change', apunta que aquests llacs es desplaçaran terra endins durant els pròxims cinquanta anys i alteraran el flux de la capa de gel d'una manera dramàtica.
La doctora Amber Leeson, de l'Escola de la Terra i del Medi Ambient i membre de l'equip del Centre Polar d'Observació i Modelització (CPOM), que ha dirigit l'estudi, explica que "els llacs supraglacials poden augmentar la velocitat a la qual es fon la capa de gel i els fluxos, i la nostra investigació mostra que el 2060 la superfície de Groenlàndia coberta pels llacs serà el doble de l'actual".
Els llacs supraglacials són més foscos que el gel, de manera que absorbeixen més calor del Sol, la qual cosa condueix a un augment de la fusió. Quan els llacs arriben a una grandària crítica drenen a través de les fractures del gel i fan possible que l'aigua arribi a la base de la capa de gel que fa que llisqui amb més rapidesa en els oceans. Aquests canvis també poden donar lloc a una fusió més elevada.
"Quan aboquem en una paella la pasta per fer creps, aconseguim que siguin molt fines si de forma ràpida la desplacem cap a les vores de la paella. Això mateix passa amb les plaques de gel”, diu Leesen, “que com més ràpid flueixen, més primes són”. Això és important, perquè com més fina és la capa de gel, més vulnerable és a la temperatura de l'aire”.
Fins ara, els llacs supraglacials s'han format a les elevacions més baixes de tot el Litoral de Groenlàndia, en una zona d'un centenar de quilòmetres d'ample. Terra endins, el clima és massa fred per fer possible la formació dels llacs. Però des de la dècada del 1970 la zona on es formen els llacs supraglacials s'ha endinsat 56 quilòmetres terra endins. És per això que els investigadors prediuen que si les temperatures de l'Àrtic continuen augmentant, els llacs supraglacials s'estendran molt més terra endins, fins a 110 km el 2060, i duplicaran l'àrea de Groenlàndia que cobreixen avui.
Fins ara els científics calculaven que les pèrdues de gel de Groenlàndia contribuirien a una pujada global del nivell del mar de 22 cm l'any 2100. No obstant això, els models utilitzats per fer aquesta projecció no representen canvis en la distribució dels llacs supraglacials, que l'estudi de Leeson revela que serà considerable. Si els nous llacs desencadenen nous augments de la fusió del gel i el flux, llavors les futures pèrdues de gel de Groenlàndia i la seva contribució a l'augment global del nivell del mar han estat subestimades.
