El cas del grup de recerca de la UB acusat de ser una secta s'embolica encara més

El CREA paga un estudi extern a un psicòleg per demostrar que no és un grup abusiu però els experts posen en dubte que pugui servir per a això

La Universitat de Barcelona ja ha fet arribr a la Fiscalia vuit denúncies d'alumnes i professors contra el CREA / CÈLIA ATSET

La directora del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats ( CREA), Marta Soler, ha presidit avui una roda de premsa que encara ha enfangat més la polèmica al voltant d'aquest grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) acusat de ser una secta. "Volem presentar un estudi extern que demostra la manca de fonament de la manipulació informativa d'alguns mitjans sobre el CREA", ha començat Soler, tot i que la universitat ja ha fet arribar a la Fiscalia vuit denúncies d'alumnes i professors contra el grup, segons la UB. El CREA ha contractat un psicòleg, Jose Fernández Aguado, per demostrar que no és una secta, i el seu informe, que podeu llegir aquí, reforça aquesta posició però alguns col·legues seus dubten que pugui servir per a això o que s'hagi fet correctament.

Aquest diari  va poder parlar al juny amb quatre exmembres de CREA que parlaven d'excés de feina, de reunions i tasques obligatòries molt més enllà dels contractes laborals, de control de la vida i les relacions personals per part de dirigents del grup –s'hauria arribat a definir amb qui es podia embolicar o no un membre–, i fins i tot d'episodis d'assetjament sexual. La web  AfectadosCREA.org aplega alguns d'aquests testimonis, però Soler ho nega tot: "Sempre hem defensat la llibertat individual de qualsevol membre de participar a qualsevol activitat que no estigui inclosa al seu contracte", ha dit. Segons el CREA, les crítiques que rep, que s’arrosseguen des del 2004, són una resposta a una  campanya seva contra l’assetjament sexual a les universitats. Per tant, segons Soler, els mitjans de comunicació que es van fer ressò de la versió dels crítics fan "assetjament sexual de segon ordre". El CREA també  ha aplegat el suport d'una quarantena de professors i investigadors internacionals.

Vídeo íntegre de la roda de premsa del CREA

Fernandez Aguado ha parlat amb el 80% dels membres actuals del CREA –59 persones, 27 familiars de membres i set exmembres– i per fer-ho s'ha basat  en un estudi previ sobre l'anàlisi de víctimes de grups abusius fet per dos investigadors de la UB i una de la Universitat Autònoma de Madrid. Un dels autors de l'estudi en què s'ha basat Fernandez Aguado, el psicòleg investigador Omar Saldaña, explica que les persones que formen part d'un grup abusiu "sovint no s'adonen dels abusos fins que en surten i reflexionen sobre l'experiència". Fernández Aguado ha reconegut a la roda de premsa que només ha entrevistat set exmembres de CREA i que cap és dels crítics amb el grup. El psicòleg expert en sectes Miguel Perlado posa en dubte la metodologia de l'informe que exculpa el CREA: "No sé si és un grup manipulador o no però aquest informe té afirmacions més que qüestionables".

Tot i que Saldaña no vol avaluar la feina feta per un col·lega professional sense haver-la estudiada exhaustivament, coincideix amb Perlado que l'informe de Fernandez Aguado no pot servir per descartar que el CREA sigui un grup abusiu. Una bona part del document es basa en l'escala PAEGS (Psychological Abuse Experienced in Groups Scale), feta a partir d'un qüestionari tancat i segons la qual el CREA, amb un 0,22, està molt per sota de la mitjana de grups no abusius (3,9). Aquesta xifra consta en un  primer resum de l'informe de Fernández Aguado, que avui no s'ha lliurat als periodistes. Segons aquesta escala, el CREA seria més perfecte que la majoria d'entitats que no tenen derives sectàries. "Ni aquesta ni cap altra escala d'autoinforme pot servir per dir que un grup és abusiu", avisa Saldaña, i afegeix que utilitzada "amb molta ètica i precaució", pot ser tan sols un element de diagnosi més.

La universitat va fer un informe sobre el cas fa 12 anys que va lliurar a la Fiscalia i no s'ha fet mai públic

El psicòleg contractat per CREA ha destacat que no hi ha "aïllament" de l'entorn i la família entre els membres del CREA, que el grup no és abusiu "perquè és un instrument al servei de les persones i no a l'inrevés", que no hi ha control de la vida personal dels membres i que és fàcil deixar-lo i no s'emprenen represàlies contra qui ho faci. Això sí, també ha assegurat que "no es pot dir que un grup és de manipulació psicològica o no ho és", que aquesta avaluació "és impossible" perquè només hi ha "persones que surten danyades o beneficiades pel grup". Perlado, per part seva, recorda que els grups manipuladors solen tenir diferents nivells i que en alguns els membres poden quedar apartats dels nuclis més interns on s'exerceix l'abús, i que per això no es poden tractar tots en bloc.

Fernandez Aguado, que es presenta com un expert en grups de manipulació psicològica i és membre de l'International Cultic Studies Association ( ICSA), assegura que ha tractat més d'un centenar d'exmembres de sectes però no ha volgut dir quants diners ha cobrat del CREA per l'informe que exonera el grup. "Cobrar d'un grup per demostrar que no és manipulador? La pregunta és si és ètic fer-ho", diu Perlado; no contesta, però sí que té clara una cosa: "Jo no ho faria". Fernandez Aguado, però, també destaca que els membres del CREA senten que formen part d'un grup "especial" i més avançat que el seu entorn mentre que són "poc crítics" amb el grup i no hi troben cap aspecte negatiu. A la vegada, afegeix, "el grup té un alt nivell de proselitisme". 

A la roda de premsa també ha parlat l'advocat del CREA Matias Griful, que ha recordat que la Universitat de Barcelona ja va trametre a la Fiscalia les primeres denúncies l'any 2004 i que no van prosperar. Llavors la universitat també va fer un informe reservat sobre el cas, segons ha confirmat el centre a l'ARA, però Griful dubta que existeixi perquè no els l'han volgut donar mai. Des de la UB afirmen que és reservat i no el difondran. L'advocat també ha afirmat que encara no s'han pogut personar en cap de les vuit denúncies presentades aquest estiu i considera que això passa perquè el cas "no té prou entitat per generar cap mena d'actuació legal contra el CREA ni contra cap dels seus membres". Griful també ha obert la porta a emprendre accions legals contra els que han denunciat el CREA: "Una vegada hàgim pogut accedir a aquesta informació legal des del CREA determinaran totes les responsabilitats perquè evidentment s'ha generat un dany contra membres del CREA i les seves famílies".

Més continguts de