La guerra de la naturalesa contra el petroli

QUITO.A l'est de l'Equador hi ha el parc Yasuní, el lloc amb més biodiversitat de tot el planeta, segons el govern d'aquest país. Aquí hi viuen més 2.274 espècies d'arbres, 593 d'aus, 80 tipus de ratpenats, el màxim nombre d'insectes del món i s'hi concentra la densitats més gran d'amfibis, mamífers, ocells i plantes de l'Amazònia. A més és la casa dels indígenes tagaeri i taromenane, que viuen aïllats de la societat. Tot i que aquest tresor mundial va ser declarat parc nacional el 1979 i Reserva Mundial de la Biosfera de l'ONU el 1989, ara està amenaçat de mort per les ànsies de petroli. Hi ha el problema en una de les poques zones verges que queden dins de la reserva, el Yasuní ITT (Ishpingo, Tiputini i Tambococha), que amb gairebé 200.000 hectàrees representa el 23% de les 982.000 hectàrees del parc. Es creu que aquesta zona alberga el 20% de les reserves petrolíferes de l'Equador, un país en què el 25% del pressupost estatal és per a l'exportació de cru.

El govern equatorià encapçala ara una campanya per protegir la zona. La iniciativa consisteix a deixar sota terra aquesta reserva petroliera, si la comunitat internacional aporta d'aquí a dotze anys la meitat dels diners que el país obtindria explotant el Yasuní ITT, uns 2.619 milions d'euros. Quito considera que conservar-lo és un benefici ambiental per a tot el planeta, ja que es deixarien d'emetre 410 milions de tones de diòxid de carboni.

Protegir la vida

Gabriela Ruales, coordinadora de la campanya Amazònia per la Vida, de l'organització equatoriana Acció Ecològica, celebra la idea de no explotar el Yasuní-ITT perquè "implica la protecció de la vida" per sobre dels interessos econòmics. Resguardar aquesta àrea, destaca, beneficiaria la biodiversitat de la zona i les comunitats indígenes que hi habiten.

El president del país, Rafael Correa, ha anunciat que si el 31 de desembre la iniciativa no obté una aportació mínima de 72,75 milions d'euros, l'Equador es plantejarà si posa en marxa el pla B, que és l'explotació de la zona amb el mínim impacte ambiental possible.

Fins ara, i a través d'un fons del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l'Equador ha aconseguit al voltant de 51 milions d'euros per a la iniciativa, dels quals la gran majoria, 36 milions, provenen del canvi del deute extern amb Itàlia, mentre que la resta són aportacions d'Espanya, el Perú, Xile, Colòmbia, Austràlia, Valònia i d'organitzacions privades i civils. La defensa d'aquesta iniciativa ha traspassat fronteres: a França ha nascut el grup Visca Yasuní, a Alemanya hi ha una forta pressió popular perquè el govern doni diners a la iniciativa i a Catalunya ha rebut el suport de Joan Manuel Serrat, que ha estat anomenat ambaixador del projecte. Tanmateix, grups ambientals com Acció Ecològica creuen que la defensa de Yasuní-ITT no és suficient i que s'hauria d'expandir a tot el parc. Segons dades d'Acció Ecològica, prop del 70% de la població està en contra de l'explotació del parc.