Hi ha més diagnòstics de TDAH entre els nens nascuts a finals d’any

BarcelonaFins ara se sabia que la salut dels infants no només depèn de la genètica sinó també del nivell socioeconòmic dels pares, però ahir, per primer cop, es va presentar un altre factor que pot ser determinant: la data de naixement. Segons un estudi de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS) sobre les desigualtats socials i la salut en la població infantil, es diagnostiquen i medicalitzen per TDAH més nens que han nascut a finals d’any que no pas els primers mesos de l’any.

Així, un 0,9% de les nenes nascudes al gener estan diagnosticades amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, mentre que la xifra gairebé es duplica en el cas de les nenes del desembre (1,7%). En els nens, en què el trastorn és molt més comú, l’índex augmenta un 60% entre els nascuts el primer mes (2,7%) i els nascuts l’últim (4,3%) de l’any. Passa una cosa semblant en el consum de fàrmacs: si un 0,7% de les nenes del gener reben tractament, la proporció arriba a l’1,3% en les del desembre, mentre que en els nens es passa d’un 2,2% dels nascuts al gener a un 3,4%.

L’informe es basa en dades del 2015 recollides per la conselleria de Salut sobre tots els nens i joves que van fer ús del sistema de salut català. Encara que l’informe no analitza les causes d’aquest fenomen, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de l’AQUAS, Anna Garcia-Altés, apunta que la data de naixement pot atribuir-se a la “maduresa” del nen o la nena. Segons va explicar ahir, com que són els més petits de la classe poden ser els més moguts i que els costi més prestar atenció. “Se’ls acaba diagnosticant TDAH quan el que passa és que són més petits”, va apuntar. De fet, l’estudi conclou que el nombre de nens d’entre 10 i 14 anys que prenen fàrmacs per TDAH s’ha duplicat en nou anys a Catalunya. Es calcula que un 6% dels nens al món pateixen aquest trastorn.

“Més preocupació” entre els rics

Hi ha un altre fenomen en què s’evidencia que el nivell econòmic condiciona la salut mental, i aquest ha cridat l’atenció dels investigadors. Els nens de primària de famílies amb rendes baixes consumeixen més psicofàrmacs que els de rendes altes, però la tendència es capgira del tot a l’ESO, en què es mediquen més els joves de famílies benestants. La tendència es consolida més encara dels 16 als 24 anys. La investigadora atribueix aquests dos patrons a la “preocupació més gran” dels pares pel rendiment escolar dels fills en aquestes edats i en aquestes franges de rendes.

I dues dades més per demostrar que les desigualtats econòmiques determinen la salut dels infants. Una és la taxa d’hospitalització psiquiàtrica, que es multiplica per set en els nens de rendes baixes respecte als nens de les famílies riques, i es duplica en el cas de les nenes. I l’altra és que els nens i nenes de rendes superiors fan menys ús del sistema sanitari públic. Preguntada sobre què passaria si s’incloguessin les dades de la sanitat privada, Garcia-Altés va admetre que la diferència se suavitzaria, però va deixar clar que existiria igualment. “La gent més malalta acostuma a ser més pobra, i és la gent que va més al sistema sanitari, també en el cas dels nens”, va argumentar.