T'agradaria saber qui vivia al teu carrer fa dos segles?

El projecte Eines de la UAB impulsa "la primera xarxa social històrica" a partir de dades dels padrons municipals. Es tracta d'una prova pilot a Sant Feliu que es vol expandir a nivell europeu

Saber qui vivia al teu carrer fa centenars d'anys, a què es dedicaven els teus avantpassats o quins eren els noms més comuns a la teva ciutat serà possible a internet. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat aquest dimecres amb el suport de RecerCaixa el projecte Eines, " la primera xarxa social històrica", segons els seus impulsors. Els investigadors han agrupat les dades dels padrons municipals de Sant Feliu (Baix Llobregat) dels anys 1881 i 1889 perquè es puguin consultar de forma àgil, com a prova pilot.

Josep Lladós, un dels responsables del projecte, explica que el seu principal objectiu és fer créixer la base de dades a nivell europeu a través d'un programa de la UE, per posar a disposició dels "ciutadans encuriosits pel passat" les dades censals de les persones que vivien en un determinat municipi. Després de la prova pilot al municipi del Baix Llobregat i abans d'expandir-lo a tot el continent, pretenen replicar-ho en altres ciutats catalanes: "Necessitem poblacions interessades, que aportin fons documental i voluntaris", explica Lladós.

L'elaboració de la base de dades ha estat majoritàriament a nivell voluntari, amb la participació d'una vintena de persones a Sant Feliu. També ha estat important, segons els impulsors, l'ajuda de programes informàtics que han permès reconèixer "d'una forma més àgil i ràpida" els manuscrits. Si reben el projecte europeu, asseguren que "mantindran el component voluntari" dels participants en el projecte, però també el professionalitzaran.

Informàtica i demografia de la mà

Josep Lladós explica que les humanitats i les enginyeries "van de la mà" en el projecte, de fet, hi han participat el Centre de Visió per Computador (CVC) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. La base de dades que en resultarà permetrà saber quins eren els noms i cognoms més repetits, quants carrers hi havia a la ciutat, o quina era la població d'origen dels seus habitants en un any determinat. "Encreuant les dades de noms i cognoms, o els llocs de procedència, també podrem veure quins han estat històricament els moviments migratoris de la ciutat", auguren els impulsors.

Trobar censos de totes les poblacions no hauria de comportar problema, "com a molt alguns estaran molt deteriorats", segons Lladós. Precisament, el CVC acaba de signar un contracte amb una empresa austríaca per a l'extracció de continguts de documents demogràfics de quatre països europeus. Aquesta base de dades podria popularitzar l'accés als arxius municipals i fer-los accessibles a tothom d'una manera més ràpida", segons els investigadors de la UAB.

Un projecte pioner

El projecte de Sant Feliu "és el que està més avançat", segons els seus impulsors, però no és l'únic en aquest sentit. Josep Lladós explica que s'han impulsat projectes similars a Sant Climent, també al Baix Llobregat, o a Montefrío (Granada). El finançament de la prova pilot a Sant Feliu l'ha aportat l' Obra Social La Caixa, en el marc del projecte RecerCaixa de col·laboració amb l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Més continguts de