La troballa d'una nova espècie obliga a reescriure l’origen dels humans

Els científics descobreixen l’'Homo luzonensis' en una cova de les Filipines

Les illes del Sud-est Asiàtic, especialment a l'entorn de les Filipines i Indonèsia, continuen sorprenent els científics per les troballes fòssils amb què es topen. L'última ha sigut un petit conjunt d'ossos que els experts atribueixen a tres individus amb característiques prou específiques per considerar que pertanyen a una nova espècie humana, batejada amb el nom d’'Homo luzonensis'. Els resultats de les anàlisis òssies que confirmarien l’existència de la nova espècie han sigut publicats a la revista 'Nature'.

La troballa, un fragment de fèmur, set dents, dos ossos del peu i dos ossos de les mans, obre més interrogants que no pas en tanca. El primer de tots és sobre l'aspecte del presumptament nou hominí. Els ossos, segons expliquen els autors del treball publicat, aporten poques pistes sobre la fesomia. Tan sols apunten que es tractaria d'individus d'una alçada força reduïda, d'entre un metre i un metre i mig com a màxim. L'alçada, juntament amb altres trets genètics, sembla que podria emparentar l’'Homo luzonensis' amb l’'home de Flores'. Tots dos, segons Florent Détroit, paleoantropòleg del Museu Nacional d’Història Natural de París i un dels autors del treball, estarien afectats per una mena de nanisme propi dels habitants d'algunes illes.

"Els habitants de les illes no necessiten fer grans desplaçaments i s'adapten a la vida als arbres", explica el científic en una nota de premsa. Aquest tret els emparentaria també amb els actuals 'negrito', que viuen en algunes illes de les Filipines, Malàisia i Andaman, també al Sud-est Asiàtic, i que no passen del metre i mig d'alçada.

L'edat de les restes també representa un misteri, segons Détroit. L'expert estima que almenys tenen 50.000 anys d'antiguitat. De fet, el primer os que es va trobar, una falange l’any 2007, està datat amb 67.000 anys. La resta es van trobar a la cova de Callao, a l’illa de Luzon, entre el 2011 i el 2015. Comparativament, explica Détroit, part dels ossos comparteixen parentesc amb l’'home de Flores', que hauria sigut contemporani. D'altres, en canvi, es corresponen amb els d'australopitecs que haurien viscut a l'Àfrica fa dos milions d'anys.

Aquesta diversitat morfològica, amb adaptacions físiques "noves i velles" al mateix temps, podria ajudar a explicar el probable origen de la nova espècie. Segons s'ha establert, l''Homo erectus', el nostre antecessor, hauria sortit de l'Àfrica fa 1,8 milions d'anys en direcció al Sud-est Asiàtic. En algun moment, hauria arribat a les illes. Aquest moment és imprecís, com ho és la manera d'arribar-hi, ja que estan envoltades d'aigua des de fa almenys dos milions d’anys. Sigui com sigui, hi haurien arribat i s'hi haurien adaptat conservant una morfologia dels peus adaptada a la vida als arbres i reduint notablement la seva mida corporal.

Segons els autors de l'estudi, la troballa explicaria que “molt probablement” diferents espècies del gènere 'Homo' coexistissin al Sud-est Asiàtic. Algunes haurien evolucionat de manera diferent a les illes que al continent. I totes, tret de l'actual 'Homo sapiens', que hauria marxat de l’Àfrica fa uns 70.000 anys, s'haurien extingit, tot i que algunes s’haurien barrejat entre elles.