Un estudi nega que els homes siguin de Mart i les dones, de Venus

BarcelonaEls homes són de Mart; les dones, de Venus. La frase és el títol d'un dels llibres de no-ficció més populars de tots els temps. Escrit per John Gray, ha venut més de 50 milions d'exemplars arreu del món. Però el que és encara més important és que amb un titular molt cridaner s'ha convertit en una metàfora d'allò que tothom dóna per fet: que homes i dones són psicològicament diferents i que, per tant, no es poden entendre. Però un nou estudi, publicat en l'edició de febrer de la prestigiosa 'Journal of Personality and Social Psychology', afirma tot el contrari: el gènere no és un element diferenciador en com pensen i es comporten els éssers humans. Dit en altres paraules, homes i dones són del mateix planeta, la Terra.

Els autors de l'estudi, Bobby J. Carothers, de la Universitat de Washington a St. Louis, i Harry T. Reis, de la Universitat de Rochester, no només consideren erroni creure que homes i dones són diferents des d'un punt de vista psicològic, sinó que van més enllà i apunten que no es pot parlar, amb propietat, de dos gèneres. Segons ells, no hi ha individus de gènere masculí i individus de gènere femení, sinó senzillament individus el comportament dels quals es veu afectat per tota una sèrie de variables, físiques, culturals i socials, que no són absolutes sinó graduals i que, per tant, tenen una incidència concreta en cada un de nosaltres.

L'estudi de Carothers i Reis és rellevant per l'abast i l'ambició d'un treball que ha analitzat 122 característiques diferents de més de 13.000 persones. Fins ara, tots els estudis sobre el tema arribaven a la conclusió, més o menys inequívoca, que les diferències entre homes i dones tenien una base demostrable científicament. Que el tema interessa els científics queda clar pel material disponible: només l'any 2011 es van publicar 3.370 estudis sobre la qüestió. Són estudis que acostumen a arribar a la conclusió que ser home o dona et condiciona a l'hora d'estudiar ciències, o destacar en l'àmbit visual, o musical, o del llenguatge. Els homes destaquen en alguns àmbits; les dones, en d'altres. Aquesta és la conclusió repetida amb més freqüència. Per Carothers i Reis, la raó per la qual tants estudis conclouen que homes i dones són diferents rau en la necessitat de trobar respostes simples i fàcils a qüestions complexes. Dividir els humans en dues categories, home i dona, és més senzill, diuen, que estudiar les diferències graduals que hi ha entre tots els humans.

Segons l'estudi, mentre que les diferències físiques són òbvies, les psicològiques no ho són tant. L'alçada, el volum dels músculs, la circumferència dels braços... permet trobar diferències entre els gèneres. Però la manera de parlar o el fet de tenir unes aptituds o unes altres no està determinat pel gènere, afirmen.