Seure damunt orina i excrements i vomitar durant tres dies: així 'curen' alguns metges l'homosexualitat

Un documental del britànic Channel 4 exposa les teràpies que fan servir els doctors que, al Regne Unit i els EUA, asseguren que poden 'curar' l'homosexualitat

Fins no fa gaire sentir atracció per una persona del mateix sexe era no només un delicte sinó també una malaltia. La pressió va fer que l'Organització Mundial de la Salut fes desaparèixer l'homosexualitat de la llista de malalties, un pas que va ser seguit, lentament, per la consecució de la igualtat de drets a molts països occidentals. Però per algunes persones l'homosexualitat és, encara, una malaltia. I, per tant, quelcom susceptible de poder-se curar.

Christian Jessen, un metge anglès que ha protagonitzat nombroses sèries i documentals sobre salut al Regne Unit, va decidir experimentar en la seva pròpia pell què fan els doctors que asseguren que poden 'curar' un homosexual. Amb una càmera oculta, i sense identificar-se com a metge en cap moment, Jessen va experimentar en primera persona a què s'enfronten els gais que decideixen deixar de ser-ho. El resultat, xocant, ha donat peu a un documental, 'Cura'm, sóc gai', que s'emet aquest dimarts a Channel 4, un canal de televisió britànic.

Algunes de les teràpies a què es va sotmetre Jessen són noves, d'altres ja fa dècades que s'apliquen. Entre les més antigues hi ha la 'teràpia de l'aversió', que al Regne Unit han practicat fins i tot hospitals del sistema públic, i que consisteix a seure, durant tres dies, damunt de la pròpia orina, excrements i vòmits. Una altra tècnica consistia a aplicar descàrregues elèctriques cada vegada que es projectaven imatges d'homes. Aquesta teràpia es realitza ara amb xarops que provoquen vòmits, sempre durant el moment en què l'home contempla fotografies d'altres homes. La intenció és que el cervell vinculi home a sensació desagradable, generant aversió. Tot i que la tècnica es va començar a aplicar als anys 20, i es va aplicar de forma general a molts països fins als anys 80, no es coneix cap cas d'un home que asseguri que, després de ser sotmès al tractament, deixés de sentir desig per altres homes.

Entre les tècniques d'aversió que Jessen experimenta en clíniques del Regne Unit i dels Estats Units n'hi ha també de sonores: assegut en una consulta, entre vòmits, escolta una gravació on es diu que "no vals res", "ser gai és dolent" i "hauries de tenir relacions sexuals amb dones". Altres tècniques, com la 'teràpia del costat dret del cervell', se suposa que mesuren el grau d'homosexualitat de cada 'pacient'.