Impressió 3D per crear teixit i curar cremades més de pressa

BarcelonaMés supervivència, menys infeccions i un tractament més àgil gràcies a les impressores 3D. Per curar els pacients amb cremades, la unitat de cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron utilitzarà a partir de l’any que ve aquesta tècnica. El cap del servei de cirurgia plàstica i cremats d’aquest centre hospitalari, el doctor Joan Pere Barret, va avançar ahir que calculen que a finals d’aquest any tindran l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), de manera que a principis del 2018 ja podran començar a fer servir la impressió 3D per tractar la pell cremada. “Anem cap a una cirurgia que serà molt individualitzada i poc invasiva”, va assegurar Barret. Es tracta d’una tècnica pionera a Espanya, on fins ara cap centre sanitari ha utilitzat impressores 3D per curar cremades perquè l’AEMPS encara no hi ha donat el vistiplau.

Barret va explicar que la impressió 3D és una tècnica que permetrà aportar nous teixits biològics als pacients amb cremades. “Fem servir cèl·lules per crear una xarxa tridimensional” sobre la pell cremada, va afegir el doctor, que va destacar que el resultat “s’assembla molt a la pell humana”. Fins i tot, Barret va avançar que “aviat”, amb la tècnica 3D, es podran arribar a imprimir vasos sanguinis. “Creiem que la dècada vinent imprimirem pell humana amb capil·lars”, va subratllar Barret, que va apuntar que alguns equips d’Àustria i de Suïssa ja ho apliquen. En canvi, el metge va precisar que encara s’haurà d’esperar força més temps per aconseguir que la pell tingui pèls, melanosi o pigment. “Però ens hi estem acostant, i ho veurem”, va afirmar.

El cap del servei de cremats de la Vall d’Hebron va ressaltar que la bioimpressió és un procés que permet crear pell d’una manera més àgil. “Podrem curar els pacients més de pressa, prevenir les infeccions i millorar la supervivència”, va exposar Barret. “Ens hem d’imaginar el mateix que fan les impressores 3D de materials, tot i que en aquest cas amb cartutxos de cèl·lules”, va descriure sobre com actua aquesta tècnica pionera. A través d’un programa informàtic, s'imprimeix un teixit viu sobre un material sintètic de manera que genera una pell artificial de més bona qualitat que la pell cultivada, que és la que es fa servir actualment per tractar les cremades. Barret va destacar que, tot i la similitud, “no es tracta de pell al 100%”.

Pla europeu per a catàstrofes

Barcelona acull aquesta setmana un congrés de l’Associació Europea de Cremats (EBA) amb la participació de més de 800 experts de diferents països. Va ser en aquesta cita del Palau de Congressos que el cap del servei de cirurgia plàstica i cremats de la Vall d’Hebron va aprofitar l’avinentesa per anunciar el pla que els últims dos anys l’EBA ha redactat per actuar en catàstrofes amb ferits amb cremades. Ara només falta que la Comissió Europea ratifiqui aquest protocol i així, quan hi hagi una catàstrofe en un estat de la UE sense prou recursos, s’activaran alguns equips de les unitats de cremats d’altres estats membres per atendre els ferits. El document s’ha elaborat per donar millor resposta a tragèdies com l’incendi que hi va haver el 2015 en una discoteca de Bucarest, que va deixar desenes de víctimes i en què es va detectar una “mala coordinació”, segons Barret.