“L’hospital on vaig debutar pel virus m’ha fitxat per a tot l’estiu”

Els centres allarguen els contractes d'alguns dels nous metges i infermers que van treballar durant tota l'epidèmia

Van deixar les facultats de la nit al dia per enfrontar-se a una realitat assistencial imprevisible però estimulant. Molts joves van encaixar la bufetada del covid-19 a la trinxera del coronavirus, als hospitals, i ho han fet amb l'entusiasme de la vocació, però també amb el vertigen del debutant. El virus ha ajornat l'adjudicació de les places MIR per als nous graduats de medicina però, alhora, els ha accelerat l'entrada al món laboral. Per a alguns la pandèmia ha sigut una oportunitat per obtenir un contracte i treballar als centres de referència del país -els quals sempre tenen una altíssima demanda per fer l'especialització-, com ara la Vall d'Hebron i el Sant Pau. Ha passat el mateix amb els estudiants d'últim any d'infermeria, als quals se'ls ha necessitat a primera línia o a la rereguarda -preparant medicaments o fent paperassa- per resistir l'envestida de l'epidèmia.

La conselleria de Salut comptabilitza 636 contractacions a estudiants durant la crisi, sobretot metges (150) i infermeres (471). En molts casos, si bé no en tots, el vincle entre aquesta "saba nova" i els hospitals continuarà fins després de l'estiu. Per exemple, Lídia Gregorio entrarà a treballar l'1 de juliol a la Vall d'Hebron, on ha estat exercint tres mesos com a infermera -sempre tutelada-, malgrat que al març encara li faltaven un parell de mesos per completar els estudis. El virus va aturar les seves pràctiques a l'UCI però tenia coneixements i estava preparada per ajudar. I hi va tornar, com a voluntària, en una de les moltes UCI muntades a planta perquè, diu, se sentia amb l'obligació d'actuar en un context sense precedents com una pandèmia.

636 estudiants

Salut calcula que es van contractar 471 infermeres i 150 metges per l’emergència sanitària

Després de veure néixer professionalment aquests nous metges i infermers, alguns serveis han decidit mantenir-los en plantilla; sovint, per cobrir vacances i descansos. "El coronavirus m'ha donat l'oportunitat de treballar en un centre de primer nivell, on sempre he volgut arribar, i on m'estaré tot l'estiu. Com a mínim fins al 30 de setembre", explica la Lídia. Per a ella el contracte és un reconeixement a la feina feta aquestes setmanes. "Era difícil, perquè es va recórrer a molta gent i no és possible contractar tothom. Però crec que els centres s'ho estan muntant per anar-nos trucant a tots", diu. De fet, el sindicat d'infermeria Satse confirma a l'ARA que els centres han ofert contractes fins al 30 de setembre a pràcticament totes les infermeres d'últim any que han treballat els tres mesos de pandèmia.

Cobrir les vacants MIR

La majoria dels metges que feien l'últim any de residència, i que ja treballaven amb un contracte remunerat però formatiu, han aconseguit quedar-s'hi com a adjunts. "L'Arnau de Vilanova s'ha quedat alguns especialistes i la Vall d'Hebron en va contractant segons les necessitats", explica el sindicat de Metges de Catalunya. Entre els metges que han acabat la carrera però no han començat l'especialització, n'hi ha que prioritzaran la plaça MIR i d'altres s'han incorporat de seguida a l'hospital on han treballat, aprofitant l'alta demanda. Als centres els interessa cobrir les vacants MIR fins que s'adjudiquin als nous residents.

Albert Teixidó, de 28 anys, forma part del primer grup. Va fer l'examen MIR aquest any i davant la crida per nodrir els hospitals amb personal format, ni s'ho va pensar: es va col·legiar i es va oferir al Sant Pau. El centre el va contractar atesa l'excepcionalitat de la situació. "Sense el covid-19 no hauríem accedit als grans hospitals tan aviat", admet. També ha fet jornades maratonianes durant tres mesos. "Faltava molta gent i, de sobte, m'hi vaig veure fent d'internista, vigilant pacients i demanant proves". Ha passat per urgències, pel Pavelló Salut i per l'UCI, i el contracte se li acaba aquest 30 de juny. "A molts ens han ofert allargar-nos-el fins que tinguem plaça MIR, però no ho he acceptat perquè vull pensar-me bé on fer la residència i descansar", explica. D'altres sí que s'hi quedaran un temps fins que entrin els residents nous. "N'aprens i guanyes alguns calerons a l'estiu", detalla.

“El coronavirus m’ha donat l’oportunitat de treballar en un centre de primer nivell, on sempre he volgut arribar”

Lídia Gregorio Infermera graduada aquest any

A Antonio Hernández, especialista en infermeria familiar i comunitària, la pandèmia també el va enxampar a punt d'acabar la residència. Això significa que va estar treballant amb un contracte formatiu que, a la pràctica, es traduïa en un sou molt inferior al de les estudiants que encara no eren infermeres titulades. "He sigut un ase de feina, però he cobrat com un resident. És injust perquè la meva formació estava suspesa i, encara que la fes, jo ja soc infermer", explica el saragossà, que reivindica la tasca de l'atenció primària als hospitals de campanya i geriàtrics però, sobretot, amb els malalts crònics, on té "el lideratge indiscutible".