Els hotelers de Barcelona alerten d'una caiguda del turisme de negocis i la vinculen a la fuga d'empreses

BarcelonaEl Gremi d'Hotels de Barcelona considera que el 2018 va ser, en termes generals, "dolent" per a l'activitat turística a la ciutat, però no tan dolent com van apuntar les primeres previsions, perquè l'últim trimestre de l'any la situació va repuntar. Així, segons els hotelers, la caiguda de la facturació va ser, finalment, del 4% i no del 8%, com s'havia previst amb les primeres tendències. El president del Gremi, Jordi Clos, però, ha apuntat que la principal preocupació del sector és que ha baixat significativament el turisme de negocis i que s'ha trencat l'històric repartiment al 50% entre els viatgers que arriben a Barcelona per oci i els que ho fan per feina. Ara la proporció és, assegura, del 30% i el 70% a favor dels viatges d'oci. I, segons Clos, on més es nota el canvi és en el descens dels desplaçaments motivats per reunions de feina, un aspecte que ell relaciona amb les empreses que van sortir de Catalunya pel Procés.

"Algunes, com els bancs, generaven molts actes", ha assegurat en la roda de premsa de balanç de l'activitat turística del 2018. Clos, que no ha donat xifres de com es calcula aquest descens - el percentatge surt d'un informe de l'Ajuntament sobre perfils de turistes- i l'ha desvinculat de la "bona feina" en congressos que es fa a punts com la Fira, ha remarcat que cal "recuperar" aquest turisme perquè són visitants que no segueixen ni els mateixos itineraris ni els mateixos horaris que els turistes vacacionals i que, a més contribueixen a la internacionalització de la ciutat.

El diagnòstic, però, topa amb realitats com la que dibuixaven les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, INE, que va situar el 2018 com un any de rècord pel que fa a turistes allotjats en hotels de la capital catalana. I també amb balanços com el de Fira, que l'any passat va superar, per primer cop, el llindar dels 200 milions de facturació. I informes com el de l'Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA, per les seves sigles en anglès) que, en el seu darrer informe, situava Barcelona al capdavant del rànquing de ciutats del món quant a congressos i reunions.

Clos ha citat exemples com el del congrés de medicina estètica, que, davant la convulsió que vivia el país, diu, va decidir canviar a última hora Barcelona per Màlaga i el de la presentació internacional d'un cotxe, que tot i que havia planejat fer-se a Barcelona, va acabar a Madrid. "Entre tots ens hem d'esforçar per recuperar el turisme de negocis, que és un segment estratègic", ha emfatitzat. El descens, segons els hotelers, s'explica més per la baixada de reunions privades que pel turisme de congressos.

Segons dades del Gremi, les pernoctacions vinculades als negocis han caigut deu punts entre el 2014 i el 2017. La mateixa empresa que presideix Jordi Clos, Derby Hotels Collection, de fet, va traslladar la seva seu a Madrid el novembre del 2016 i,segons va explicar llavors, ho va fer amb l'objectiu d'expandir internacionalment la companyia.Ara, segons el Gremi, la marxa d'empreses explicaria bona part de la pèrdua de pes que denuncien que ha patit el turisme de negocis a la ciutat.

Clos ha assegurat que és "optimista" amb les previsions del 2019, que en els primers tres mesos mantenen el ritme de recuperació de finals del 2018. "És com si la ciutat hagués tingut el xarampió", ha dit en referència aspectes com els atemptats, els "actes vandàlics" contra autobusos turístics o el Procés. "Cada setmana sortia una notícia negativa", ha lamentat. Amb les xifres del Gremi a la mà, al gener hi va haver a Barcelona una ocupació hotelera del 65%, que representa un 6% més de la que hi va haver l'any passat, que va ser el mes crític, i el preu mitjà de l'habitació es va situar en els 96,57 euros, cosa que suposa 3,5 euros més que l'any passat. I al febrer l'ocupació va ser un 4% més alta que el 2017, quan el preu mitjà per habitació va caure sis euros. L'ocupació es va mantenir establer a l'entorn del 80%.

Segons el Gremi, els reptes de futur passen per "recuperar" el turisme de qualitat, que va molt lligat al nivell de despesa. I, per això, asseguren que és bàsic repensar la imatge de marca de la ciutat. En aquest punt, Clos celebra la feina feta pel govern d'Ada Colau de crear un grup de professionals i entitats que treballin en la redefinició de la marca, però demana que, en els treballs que s'han de fer a partir d'ara, es tingui en compte els empresaris.

"Trampes al solitari"

El president del Gremi també ha demanat canvis en l'oferta cultural de la ciutat, que ha assegurat que no pot competir amb la d'algunes altres ciutats. I ha demanat, també, erradicar "males praxis" com la del 'top manta' o els robatoris a turistes, que, diu, s'han difós molt a través de les xarxes socials. Clos també ha fet èmfasi en la necessitat d'acabar amb l'oferta turística il·legal i, en aquest capítol, tot i celebrar que el treball fet per l'Ajuntament pràcticament hagi acabat amb el problema dels pisos turístics il·legals, ha defensat que aquest problema s'ha traduït en habitacions compartides. Assegura que si el 2016 n'hi havia 5.800, ara ja són més de 9.500. "És una trampa al solitari", ha resumit Clos, que ha demanat regular aquest sector.