La mà humana es manté força igual després de 6 milions d'anys d'evolució

BarcelonaLa mà humana ha canviat menys que la del ximpanzé durant els últims 6 milions d'anys i representa una de les estructures més primitives de l'esquelet humà, segons un estudi de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). El treball, que publica avui la revista Nature Communications, estableix que les proporcions de la mà humana no van evolucionar específicament per fabricar i utilitzar eines de pedra, com es creia fins ara, perquè de fet no han canviat gaire des de l'origen dels simis ancestrals que van viure fa 18 milions d'anys.

L'investigador de l'ICP i de la George Washington University (EUA) Sergio Almécija, que ha dirigit l'estudi, ha explicat que hi ha diferències anatòmiques importants a les mans entre els primats, que es creien conseqüència de l'evolució per manipular els objectes i de la locomoció. Els científics tradicionalment han explicat aquestes diferències entre la mà humana i les dels micos per la condició bípeda, ja que l'eliminació de la funció locomotora de les extremitats superiors hauria permès dedicar les mans només a manipular objectes. Així, es considerava que la mà humana hauria canviat respecte a l'ancestre comú que comparteix amb els ximpanzés fa entre 6 i 7 milions d'anys i aquests canvis s'haurien produït com a conseqüència directa de pressions de la selecció natural per fabricar eines de pedra.

"Ara proposem una visió de l'evolució de la mà radicalment diferent de la que hem tingut en els últims 30 anys", ha assenyalat Almécija. A partir de l'anàlisi de les proporcions de les mans de més de 250 primats actuals i fòssils, els investigadors han constatat que les dels grans simis actuals no són tan semblants i que cada llinatge ha evolucionat de forma diferent en els últims milions d'anys. L'estudi constata que les mans dels ximpanzés i els orangutans actuals són més semblants entre elles que entre ximpanzés i goril·les, cosa que s'explicaria per un fenomen de convergència evolutiva: les dues espècies representen simis de gran mida que es mouen àgilment entre les branques dels arbres i s'hi pengen sense dificultat quan són adults. Aquesta mateixa funció de la mà és el que fa que s'assemblin anatòmicament i no el fet que l'hagin heretat d'un ancestre comú.

Segons Almécija, aquests resultats tenen grans implicacions per comprendre l'origen de la pinça de precisió que els humans poden fer amb les puntes dels dits i la del polze per manipular objectes i que, tradicionalment, s'ha relacionat amb la capacitat de fabricar eines de pedra. "Basant-nos en l'anatomia de la mà, els primers homínids ja podien realitzar aquesta pinça fa 6 milions d'anys", considera Almécija.

Segons els investigadors, que no s'hagin trobat eines tan antigues (les primeres són de fa 3,3 milions d'anys) és probablement perquè no tenien les capacitats cognitives suficients per desenvolupar-les i no per una "incapacitat" tàctil. L'estudi també té implicacions sobre el tipus de locomoció de l'ancestre a partir del qual van evolucionar els primers homínids bípedes. Si, com indica l'estudi, l'ancestre comú tenia unes mans relativament curtes (més semblants a la dels humans que a la dels ximpanzés) significaria que el llinatge humà va evolucionar d'un avantpassat que no era un especialista arbori com els ximpanzés i orangutans actuals.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han analitzat en detall la longitud dels ossos de les mans d'una mostra de més de 250 primats actuals i extints, entre macacos i mandrils, gibons, orangutans, goril·les, ximpanzés i 'Homo sapiens'. També han estudiat les mans d'espècies extintes d'homínids ('Ardipithecus ramidus', 'Australopithecus sediba' i neandertals) i simis com l''Hispanopithecus laietanus', un gran simi extint del miocè trobat a diferents jaciments de Catalunya.