Societat 16/05/2018

Els humans van establir-se al Parc Nacional d'Aigüestortes fa 10.000 anys

Els resultats qüestionen la idea que l'alta muntanya és un paisatge verge no trepitjat pels humans

Acn
2 min
Un dels espais del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situat a la ruta de Colomers.

LleidaEls primers habitants del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici van arribar i es van establir en poblats fa 10.000 anys. Amb aquesta troballa, el Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Institució Milà i Fontanals neguen que aquest espai sigui verge, com s'ha considerat fins ara, després de 15 anys d'investigació. Els grup ha documentat més de 350 jaciments que es presentaran a la mostra 'Muntanyes a la Prehistòria. L'arqueologia al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici' a partir d'aquest dissabte, a l'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), i fins al 15 de juliol.

Entre les empremtes que l'activitat humana va llegar en aquest territori a 2.000 metres d'altitud s'hi reconeixen petits abrics rocosos, coves i restes arquitectòniques a l'aire lliure, com ara tancats i cabanes, ceràmiques en tarters, eines de sílex, possibles túmuls funeraris, petròglifs (gravats sobre pedra) i carboneres. El comissari de l'exposició i doctor en prehistòria, Ermengol Gassiot, qualifica aquests resultats d'"inèdits" i assegura que qüestionen la idea predominant en la comunitat científica que l'alta muntanya és un paisatge verge no trepitjat pels humans. En l'edat del bronze i del ferro, fa uns 4.000 i 2.000 anys, les poblacions sedentàries van desplaçar-se a espais menys elevats i van propiciar els primers canvis en el paisatge de l'alta muntanya: augmenten les pastures i els conreus, apareixen amagatalls de ceràmica en cinc punts del Parc i, amb la localització de dòlmens i tumults de pedra, s'erigeixen els primers monuments funeraris.

La mostra fa un recorregut cronològic sobre les poblacions que van habitar aquest territori de l'Alt Pirineu i l'efecte de les primeres activitats agrícoles i ramaderes, que van culminar amb un procés de desforestació volguda, per tal d'obrir espais i crear prats. A més a més, un altre element que demostra que el Pirineu no era una zona aïllada són les eines de sílex, ja que aquesta pedra no té presència en el territori. Els investigadors han filat més prim i han conclòs que aquestes eines provenien de la conca de Tremp, de la depressió de l'Ebre i algunes, fins i tot, de la vall del Roine a França.

stats