Els advocats denuncien traves per identificar els agents que van actuar l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis
El jutjat cita a declarar un dels advocats perquè expliqui d'on va treure una càmera policial
GironaNova tanda d’irregularitats denunciades pel col·lectiu Dret a Defensa de Girona en la causa que investiga les càrregues policials de l'1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, i que engloba els tres ajuntaments i més de 200 víctimes. Quan falta una setmana perquè declarin 26 agents investigats per delictes de tortures, lesions i danys, els advocats han tornat a criticar les "traves" i "entrebancs" que s’estan trobant en la fase d’instrucció del cas.
D’una banda, han retret les dificultats per identificar els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van actuar els col·legis electorals dels tres municipis, així com els comandaments concrets que van donar les ordres. “El mateix jutjat ha tornat a requerir al ministeri d’Interior que identifiqui tots els agents i que aclareixi qui va donar les ordres i qui va escollir els col·legis on s’actuaria”, ha subratllat un dels advocats, Albert Carreras. I és que fins ara el ministeri ha aportat alguns noms, però no els de tots els agents que van participar en l'operatiu, i no ha especificat qui va donar les ordres d'actuació en cada col·legi.
Actualment hi ha 35 agents de la Policia Nacional investigats, 26 dels quals declararan davant del jutge a partir del 4 d’octubre. No obstant això, falten els agents de la Guàrdia Civil, que va ser el cos policial que va actuar a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, i que no portaven visibles els números d’identificació. A partir de les imatges i dels testimonis, s'han pogut identificar 13 guàrdies civils, i properament demanaran al jutjat que també els citi com a investigats.
Un d’aquest agents de la Guàrdia Civil és el que va llançar gas pebre contra els concentrats a Aiguaviva. La Guàrdia Civil, en un dels escrits aportats al jutjat, concreta que l'agent va utilitzar el gas lacrimògen “per decisió pròpia” perquè es va trobar “assetjat” i en una situació “greu de perill”. Precisament, segons els advocats, Amnistia Internacional està fent un seguiment de la investigació de l’actuació policial a Aiguaviva per la "violència policial exercida contra els concentrats".
Els advocats també han fet una crida a la població perquè els facin arribar tots els vídeos que tinguin de les actuacions policials, especialment les de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, per poder identificar els agents que falten.
“Substracció violenta” d’una càmera Go Pro
Una altra de les peticions dels advocats desateses pel tribunal és el visionat de la gravació de la càmera Go Pro que portava un Policia Nacional al Col·legi Verd de Girona. El jutge ha acordat visionar-la, però encara no hi ha posat data. En canvi, sí que ha citat a declarar l’agent que la portava i l’advocat que la va aportar a la causa, Albert Carreras, perquè expliqui al tribunal com la va aconseguir.
El ministeri d’Interior, en un escrit, afirma que algú va substreure la càmera al policia “amb violència” i assenyala que l’aparell de gravació no formava part de l’operatiu, sinó que era una càmera particular de l’agent i que el subdelegat del govern espanyol a Girona de l’època, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, el va autoritzar a utilitzar-la durant l’operatiu. “Creiem que ho diuen per intentar que el tribunal descarti aquesta prova al·legant que es va obtenir amb una vulneració de drets”, temen els advocats.
Així mateix, els advocats han tornat a demanar la transcripció de totes les comunicacions entre els agents. I és que als enregistraments aportats fins ara els agents parlen, en determinats moments, de “passar-se a l’altre canal”. El ministeri d’Interior, però, nega “cap canal de comunicació alternatiu” i defensa que es van utilitzar els telèfons mòbils personals dels agents i que també hi havia un canal que no passava per la centraleta i que no va quedar enregistrat. “Per tant, deduïm que no es va gravar qui va donar les ordres de carregar a cada col·legi”, apunten des de les defenses.
Per tot plegat, el col·lectiu d’advocats voluntaris denuncia que la instrucció d’aquesta causa “està arribant al ridícul de la lentitud”. I esperen que, a diferència del mes de juliol, la setmana vinent no se suspenguin les declaracions dels primers policies investigats per les càrregues de l'1-O a Girona.
