3,7 tones de plàstic suren entre Mallorca i Menorca

S’introdueixen a la cadena alimentària i amenacen l’ecosistema marí

Uns 752 milions de partícules de plàstic -que pesen unes 3,7 tones- suren en els 36 quilòmetres d’aigua que separen Mallorca i Menorca. Entre un 95% i un 97% de les partícules són microplàstics de menys de cinc mil·límetres. Així ho explica un estudi en què han col·laborat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea CSIC-UIB) i el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), juntament amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes i l’escola de negocis Esade.

L’investigador principal de la recerca, Luis Ruiz-Orejón, explica que, tot i que es fabriquen plàstics de dimensions petites, els que s’han trobat en els mostreigs tenien aquesta mida, sobretot, perquè s’havien fragmentat pel vent i els corrents, que també els transporten. Les principals concentracions de partícules es van detectar durant la primavera i l’estiu en zones pròximes a Mallorca, fet que Ruiz-Orejón relaciona amb el turisme. Amb tot, cal tenir en compte que hi ha més variables, com el vent i els corrents, que poden dur plàstics des d’altres zones del Mediterrani.

En el marc d’aquest projecte, els resultats del qual es van fer públics ahir, els científics van prendre mostres trimestrals de l’aigua durant el 2014 i el 2015. En cada quilòmetre quadrat analitzat els investigadors van recollir 220.000 partícules de plàstic, 1,1 quilos. Tot aquest plàstic és una amenaça per als ecosistemes marins, però també per als humans, perquè els microplàstics entren a la cadena alimentària de les espècies que ens mengem.

Els residus, segons explica a l’ARA Ruiz-Orejón, no es concentren en cap gran massa monstruosa de plàstic entre les dues illes: al contrari, estan molt escampats. De fet, amb les diverses campanyes de mostreig els científics han pogut determinar que no es concentren en un únic punt de l’àrea estudiada. Encara que els corrents i les ones funcionen com a “mecanismes de neteja” durant certs moments de l’any, les partícules plàstiques no desapareixen sinó que simplement es desplacen d’una zona a una altra, alerta l’autor de l’estudi. Ruiz-Orejón sosté que en aquests 752 milions de partícules s’hi barregen plàstics que venen de Mallorca i Menorca, i també d’altres que arriben a través dels corrents. Tot i que les badies de Pollença i d’Alcúdia no són dins de l’àrea analitzada, que comença just després, els autors de l’informe també hi van prendre mostres. “Les badies solen ser punts de vessament de residus plàstics i, a la vegada, per la seva estructura geogràfica, actuen com a dipòsits”, diu Ruiz-Orejón, i afegeix que hi van trobar “una gran concentració de plàstics”.

Al fons marí és on n’hi ha més

Finalment, l’investigador afirma que per conèixer la quantitat real de plàstics en aquest punt entre les illes cal fer un altre estudi sobre l’estat del fons marí. “A la superfície és on menys plàstics hi ha, la majoria es localitzen al fons”, apunta Ruiz-Orejón.

Els resultats de l’estudi s’integren en la investigació Nixe III, un projecte que va néixer el 2010 per comparar com havien canviat els llocs que l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, enamorat de Mallorca, va visitar durant els seus viatges -que documentava a fons- a cavall dels segles XIX i XX.

Segons el projecte Life+ Indemares de la Fundació Biodiversitat del ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, dins l’àrea estudiada hi ha una àmplia distribució d’hàbitats naturals com ara bancs de sorra i posidònia oceànica a les zones costaneres, comunitats situades entre 50 i 100 metres sobre la plataforma continental i d’altres que arriben fins als 400 metres de profunditat amb un alt valor ecològic i una gran diversitat d’espècies. A més, és una zona per on passen balenes i tortugues marines, i aus pescadores com el virot petit ( Puffinus mauretanicus ) -espècie endèmica de les Balears en perill d’extinció- i el virot gros ( Calonectris diomedea ).

Més continguts de