AFERS SOCIALS

"Ens imaginem un futur sense pensions?"

El repartiment de pensions es fa segons la cotització laboral i perpetua les desigualtats de gènere

Fa temps que el model de pensions espanyol trontolla. La precarietat del mercat laboral i l'imparable augment de l'esperança de vida de la població es tradueixen en una menor contribució a la bossa comuna i, alhora, en un increment a l'alça de la despesa que Espanya ha de dedicar a aquesta prestació. Un dret social que esdevé l'estendard de l'estat del benestar i que en la majoria de les llars amb persones de més de 65 anys és la font principal d'ingressos. De fet, més d'un 70% dels ingressos de la gent gran provenen d'aquesta prestació, i quan es tracta de jubilats amb més de 70 anys, la pensió directament significa el 90% de la renda familiar disponible. Tot i així, la meitat dels pensionistes admetien l'any 2016 que tenien problemes per arribar a final de mes.

Ho constata l'estudi 'El sistema de pensions a Espanya: les febleses d'un model que urgeix una solució duradora', presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès a càrrec de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i de la periodista de l'ARA Natàlia Vila, autora de l'informe. I és que la idea de la desaparició de les pensions, accentuada per la retallada progressiva en els últims anys de la taxa de substitució –el percentatge de salari que es rep entre l'últim sou i la primera prestació–, ha fet que el futur d'aquest sistema, que per definició té l'objectiu d'assegurar l'autonomia i la dignitat de la gent gran, preocupi als jubilats espanyols. Una inquietud que cada vegada més es trasllada als futurs beneficiaris: els joves, tot i tenir poca capacitat d'estalvi, comencen a prioritzar l'opció dels plans de pensions privats per sobre de la possibilitat de cobrar aquesta prestació.

"Ens imaginem un futur sense pensions?" és la pregunta amb què la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha donat el tret de sortida a la trobada. Actualment, la pensió mitjana a Espanya és d'uns 1.100 euros al mes, i la despesa en pensions és la partida més important dels pressupostos generals de l'Estat: de cada 100 euros, 40 van a parar al sistema de pensions. Ara bé, des de l'esclat de la crisi econòmica la guardiola està sota mínims: només queden 8.000 milions d'euros al Fons de Reserva. "Les arques de l’Estat ingressen cada vegada menys, i això significa que la solidaritat entre generacions té un futur molt negre", ha advertit Alsina. 

Víctor Sastre, tècnic del servei d’inclusió laboral de Sabadell d’ECOM, lamenta que sovint els joves no siguin conscients que la lluita per les pensions també els afecta. "Cada dia que passa sense una solució real va en detriment del nostre dret. Els joves han de lluitar per les pensions abans, no quan es jubilin i no puguin tenir res", ha defensat. Però per trobar una solució, la Taula del Tercer Sector veu imprescindible que les administracions dissenyin polítiques actives d'ocupació que millorin les condicions d'accés al mercat laboral i que protegeixin els ciutadans una vegada arriben a l'edat de jubilació. Per exemple, eliminant les incompatibilitats de la renda garantida perquè les persones amb pensions baixes puguin veure complementats els seus ingressos.

Dones i immigrants, els grans oblidats

El mercat laboral va patir les crues conseqüències de la crisi econòmica amb la proliferació de llocs de treball amb condicions laborals precàries i sous baixos. De retruc, les contribucions al sistema de pensions van caure, ja que si es cotitza poc, hi ha menys ingressos a la guardiola comuna, però les despeses per mantenir els jubilats es mantenen i augmenten encara més per pagar els nous pensionistes. I és que, mentre que la gent gran és un grup cada vegada més nombrós, i que cobrarà la prestació durant més temps, la població activa s'estanca. En altres paraules: el gruix de persones adultes que es jubilaran en els pròxims anys és més gran que el de joves que entraran al mercat laboral.

Les dones encara ho tenen més difícil. El model de repartiment de pensions es fa basant-se en la cotització laboral, i es perpetuen les desigualtats que ja presenta el mercat laboral. La bretxa de gènere és històrica, perquè les dones han treballat sempre en pitjors condicions i per sous més baixos. Actualment, la diferència salarial no és l'únic front obert: les dones cobren de mitjana, també, un 34% menys de pensió que els homes.

"El sistema espanyol no és formalment discriminatori, però no corregeix les deficiències del mercat laboral i les desigualtats es mantenen també en el model de pensions", exposa Natàlia Vila, autora de l'estudi. Ángel Marcos, president de la Federació Catalana de la Unió Democràtica de Pensionistes (FCUDP), hi coincideix, i assenyala que la manca de conciliació laboral i familiar ha deixat històricament la dona en un segon pla: "Aquesta discriminació que pateix la dona ha d'evolucionar cap a una discriminació positiva, que fomenti les mateixes condicions laborals que els homes, també una vegada acaba la seva vida laboral".

El mateix passa amb les persones migrades. Enrique Peidro, responsable de temes jurídics de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), denuncia que a Europa hagi arrelat la idea que els immigrants arriben "per prendre les coses" als locals i per ser mantinguts. "És necessària una onada migratòria més o menys preparada, i molts dels que arriben ara estan treballant en feines poc qualificades perquè no se'ls reconeix la formació que tenen, no se'ls convaliden els títols", ha assenyalat. 

Més continguts de