La immigració a Espanya torna als nivells d'abans de la crisi: 237.000 entrades el primer semestre del 2017
El nombre de morts al Mediterrani s'ha reduït aquest any i se situa en 2.550 fins a l'octubre
MadridL'estat espanyol té el repte de gestionar unes cotes d'immigració equiparables a les d'abans de la crisi econòmica. Durant l'any 2016 van entrar 420.000 persones, un 22% més que l'any anterior. Són dades que es desprenen de l'anuari elaborat pel Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), que marquen una tendència d'augment del flux migratori que es confirmen amb les xifres que aquest dijous ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística: 237.115 persones durant el primer semestre del 2017. "Espanya és principalment un país receptor", ha deixat clar Ramon Mahía, de la Universitat Autònoma de Madrid, en la presentació del treball al CaixaForum Madrid, que ha elaborat juntament amb els experts Joaquín Arango, David Moya (UB) i Elena Sánchez-Montijano.
Malgrat que es torni a un nombre elevat d'immigració, "les necessitats no són les mateixes que abans", ha advertit Mahía, que ha especificat que bona part de les entrades responen a la "reagrupació familiar" o de gent que torna al país i que ja té la nacionalitat espanyola. "Majoritàriament, abans eren noves famílies", ha assenyalat, de manera que per abordar aquestes onades, al seu entendre, és necessari "adaptar" els instruments que ja existeixen per a la integració a les noves demandes.
Moya ha anat més enllà i ha apuntat que les polítiques en matèria d'immigració -"de perfil baix" en aquesta legislatura- han de posar el focus a buscar la "igualtat laboral" entre els nadius i els immigrants. Segons l'informe, hi ha desigualtat en les rendes entre els dos grups i, a més, no gaudeixen de les mateixes prestacions, com per exemple en l'àmbit sanitari. Això porta els experts a desmentir que hi hagi un "efecte imant" amb l'estat del benestar espanyol. "Les seves característiques no són les més adequades perquè es produeixi", assenyalen a l'anuari.
Segons ha explicat Moya, l'augment d'immigrants no provoca "estoc" perquè l'emigració també és elevada, tot i que no tant. El 2016 es van registrar al voltant de 325.000 sortides, un 4% menys que el 2015, fet que suposa quatre anys seguits de reducció. Tres de cada quatre sortides a l'estranger haurien estat protagonitzades per ciutadans de nacionalitat estrangera -retorns o reemigració a tercers països.
Descens de refugiats pel Mediterrani
La crisi dels refugiats continua sent un dels temes troncals en matèria d'immigració. El 2016 es va produir un important descens d'arribada de refugiats per la via del mar Mediterrani a través de les costes gregues i italianes. Els nou primers mesos del 2017 han accedit a Grècia per via marítima 27.400 persones -183.000 el 2016-, mentre que 105.000 ho han fet per Itàlia -181.000 l'any anterior-. "El tancament de fronteres per Grècia i els balcans ha obligat a obrir noves rutes més perilloses", ha apuntat Sánchez-Montijano, que ha explicat que els orígens dels immigrants no només són de Síria, l'Afganistan o l'Iraq sinó també de l'Àfrica subsahariana. Aquestes dades també van acompanyades de la reducció de morts al Mediterrani, que se situa a 2.550 fins l'octubre del 2017.
El tancament de la ruta marítima és una de les explicacions de les xifres i, en menor mesura, els acords signats per la Unió Europea amb diferents països implicats, segons l'informe. "La política comunitària d'asil és un fracàs", ha argumentat l'experta, que ha avançat que s'estan negociant criteris específics per establir la inadmissibilitat d'algunes persones abans que emigrin. A més, Sánchez-Montijano s'ha referit a l'"incompliment" del sistema de quotes aprovat per la Comissió Europea per reubicar els refugiats. Espanya és un dels països que menys feina ha fet en aquest sentit, i al mes d'octubre tan sols havia acollit 1.893 refugiats, equivalent a l'11% de la quota compromesa.
Encara en el marc europeu, ha criticat que la lliure circulació a l'espai Schengen segueix estant amenaçada i subjecta a restriccions, una cosa que per al 81% de la població europea és una de les pedres angulars del projecte europeu. Persisteixen controls de fronteres internes a Alemanya, Àustria, França, Dinamarca i Suècia; en alguns d'aquests països en els últims mesos partits d'extrema dreta i xenòfobs han tingut l'oportunitat de governar, ha recordat Arango, que ha alertat de la "deriva populista" amb un discurs radicalment contrari a la immigració.
Les costes espanyoles
En canvi, es produeix un increment a l'alça d'arribades a les costes espanyoles. Si en els últims 10 anys oscil·laven entre les 6.000 i 8.000 anuals, el 2016 es van superar les 10.000 i en els vuit primers mesos del 2017 les 13.000, segons dades del Frontex. Un dels temes candents a Espanya és la via de Ceuta i Melilla, que continua generant conflicte sobre la immigració irregular. En la seva intervenció, David Moya ha apuntat que malgrat que des del punt de vista legislatiu no hi ha hagut gaire activitat, s'han produït sentències judicials sobre aquestes qüestions. Per exemple, ha remarcat que el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar les devolucions en calent a Ceuta i Melilla.
