Catalunya i Madrid, les dues comunitats on més va pujar la població immigrant l'any passat

BarcelonaCatalunya i Madrid van ser les dues comunitats de l'Estat on més va pujar la població immigrant l'any 2017, segons les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, la llista l'encapçala la Comunitat de Madrid amb 43.771 entrades per sobre de les sortides. A Catalunya, la xifra va ser de 42.990. A partir d'aquí, les xifres disminueixen ostensiblement. A les Illes Canàries el saldo va ser de 20.367 immigracions més que emigracions, al País Valencià de 13.568 i a les Balears de 10.804.

Totes les comunitats a excepció de Múrcia van presentar un saldo migratori positiu, però a partir de les Balears no n'hi va haver cap que arribés a xifres de cinc dígits. En el cas de Múrcia, la comunitat va registrar 1.005 emigracions més que immigracions.

Pel que fa a les migracions interiors, és a dir, les que es fan dins del mateix Estat, Madrid, Catalunya i les Balears van ser les que van presentar els saldos migratoris més elevats durant el 2017. En l'extrem oposat, Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa van registrar els més negatius.

Val a dir que, en aquest cas, la diferència de Madrid amb la resta de comunitats estatals és molt pronunciada. Així, l'any 2017 la Comunitat que acull la capital de l'Estat va registrar 16.222 entrades de persones provinents d'altres punts del regne. Catalunya se situa segona de la llista però a molta distància, concretament amb 3.823 entrades. Les Balears en van registrar 3.043.

Pel que fa a l'evolució demogràfica, Catalunya va passar de 7.441.140 persones l'1 de gener del 2017 a 7.488.207 just un any després. L'INE distribueix la diferència (47.067) entre el creixement vegetatiu (la diferència entre naixements i morts), de 413 persones; la immigració provinent de l'exterior, de 42.990, i la provinent de l'interior, de 3.823.

En el conjunt de l'Estat la xifra ha passat de 46.527.039 persones l'1 de gener del 2017 a 46.659.302 en la mateixa data de l'any següent. En aquest cas, però, cal destacar que el creixement vegetatiu és negatiu, és a dir, van morir 31.245 persones més de les que van néixer. La població va augmentar, doncs, per l'aportació de la immigració, que va ser de 164.604 persones.