Els immigrants són més pobres però reben menys ajudes

L'últim estudi de la Creu Roja constata que la pobresa s'ha fet crònica en aquest col·lectiu durant els anys de la crisi

El 77% dels immigrants han vist empitjorar les seves condicions laborals en els últims anys. Possiblement aquesta situació es podria extrapolar al conjunt de la població, però el que ha detectat  el novè estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja és que els immigrants han patit un retrocés en la seva situació socioeconòmica per sobre de la mitjana i, a més, reben menys prestacions socials. L'informe, més enllà d'anul·lar la rumorologia estesa entre alguns sectors de la població,  segons la qual són els nouvinguts els que reben més prestacions per part de les administracions, també serveix per fer una radiografia d'uns dels col·lectius més vulnerables.

L'informe és el primer de la institució que se centra en la població migrada a Catalunya, i s'ha fet en base a 900 enquestes fetes a persones ateses per Creu Roja. Entre les conclusions, en destaca que només un 36% rep algun tipus d'ajuda per part de les administracions públiques, una proporció que s'ha reduït sensiblement des del 50% que en rebia el 2013. Ja l'any 2013, l'informe recollia que entre la població autòctona en situació vulnerable els que en rebien ajudes eren el 69%, és a dir, vint punts percentuals més que en el cas dels immigrants.

Quines són les causes que fan que els immigrants, tot i presentar índexs més alts de vulnerabilitat que la població autòctona, rebin menys prestacions? La Creu Roja n'apunta tres. Per una banda, com que són molts els que treballen sense contracte, no tenen dret a les prestacions d'atur, i per una altra, com que la majoria són joves, no reben cap tipus de pensió. A més a més, la manca d'informació o de comprensió dels ajuts disponibles fa més difícil l'accés.

La falta de feina és un problema greu entre el col·lectiu, però també ho són les condicions laborals dels que sí que treballen. Tot i que el 57,5% dels immigrants que atén la Creu Roja estan en situació de desocupació, entre els que sí que tenen feina, el sou no supera els 600 euros en la majoria dels casos, i fins i tot, en alguns casos, es troba per sota del salari mínim interprofessional. No és aquest l'únic problema, i és que la meitat dels que treballen ho fan sense contracte.

El dèficit d'ocupació estable també els ha fet retrocedir quant a la seva situació administrativa. Tot i que el 65% es troben en una situació regular i un 20,5% tenen la nacionalitat, també ha passat que bona part dels que han perdut el seu estatus ho han fet en els últims cinc anys, per no tenir un contracte de treball.

Més de la meitat de les famílies ateses ingressen entre 300 i 700 mesos al mes –el 17% no en té de cap mena–, però en concepte d'habitatge i subministraments n'han de pagar fins a 800. Això fa que alguns tinguin pendent el pagament d'alguna mensualitat, però també dificulta tenir una alimentació adequada. Després que la Creu Roja ja hagi destacat en altres informes de l'observatori que la crisi ha fet empitjorar la salut, o bé que  ha augmentat el nombre de famílies que no poden pagar el menjador escolar –el 66% dels immigrants atesos tenen dificultats per garantir el menjar dels seus fills durant les vacances–, l'entitat alerta ara sobre la precarietat d'un col·lectiu que, a més de fer-se invisible per la manca de documentació, és majoritàriament jove i es troba en edat productiva i reproductiva.