CRÒNICA

"És impossible escapar-te de l'aeroport del Prat sense una PCR"

Els passatgers procedents de països de risc han de demostrar ara que no tenen el coronavirus

Els passatgers sortien amb comptagotes aquest dimecres al matí al vestíbul d'arribades de la terminal T1 de l'aeroport del Prat. La majoria eren viatgers de vols nacionals i trobar algú procedent de l'estranger era gairebé com buscar una agulla en un paller. Des d'aquest dilluns els viatgers que arriben d'un país considerat de risc han de demostrar que s'han fet una prova PCR com a màxim 72 hores abans d’aterrar a Espanya, i que han donat negatiu; o sigui, que no estan infectats. Una mesura que altres països havien pres fa temps i que Espanya havia obviat. En canvi, ara sembla que el govern espanyol s'ho ha pres seriosament.

L’Snezana arrossegava dues maletes amb pas ferm, com si sabés perfectament com sortir de la terminal. Que ara no és gens fàcil, per cert. S'ha habilitat una única entrada i sortida per accedir al pàrquing, a la planta zero, on els autobusos tenen parada i els taxis fan cua per recollir els clients. També allà, a l'aire lliure, és on han d'esperar ara els que van a buscar algun passatger. Està totalment prohibit entrar a la terminal tret que, esclar, tinguis una targeta d'embarcament per viatjar.

Control sanitari

"Jo crec que és impossible escapar-te de l'aeroport sense una PCR", opinava l’Snezana parlant en perfecte castellà. Havia arribat a Barcelona procedent de Sèrbia i deia que li havien sol·licitat el resultat de la prova a Belgrad abans d'embarcar i a la capital catalana poc després d'aterrar-hi. I a Istanbul, on havia fet escala, li havien pres la temperatura.

"Un cop passes el control de passaports, t'espera un munt de gent", descrivia d’aquesta manera l'exèrcit d'operaris parapetats amb armilles grogues, mascareta i pantalles de protecció que s'havia trobat al Prat abans de la recollida d'equipatges: uns havien comprovat la seva procedència, uns altres que hagués omplert un formulari de sanitat i, finalment, un funcionari li havia demanat el resultat de la famosa PCR. "Com sempre aquí, a Espanya, es parla poc anglès –era l'única pega que hi havia trobat–, però bé, fent senyals també t’entens".

Ivan Pashkov també havia arribat a Barcelona en el mateix vol, procedent d'Istanbul, però havia iniciat el viatge a la ciutat russa de Sant Petersburg. Sortia al vestíbul d'arribades del Prat empenyent un carro carregat amb dues maletes i amb cara de despistat. I amb raó: el vestíbul sembla ara una zona zero. No hi ha ni una ànima. Totes les botigues estan tancades i els bars clausurats, i ni tan sols se senten gairebé els mítics missatges de megafonia que es repeteixen insistentment en tots els aeroports. Només de tant en tant sona un "mantinguin la distància de seguretat i respectin les mesures higièniques; recordem que és obligatori l'ús de mascareta que cobreixi nas i boca". Curiosament un dels poquíssims establiments oberts és l'oficina d'informació turística que, com si fos un senyal, està just a tocar de la capella de l'aeroport. Potser només amb oracions és ara possible que hi arribin turistes.

"Sí, sí, tinc la PCR", contestava l’Ivan sol·lícit quan se li preguntava per la prova i fent el gest de buscar el paper amb el resultat en una bossa. "Pensava que ja l’havia de tornar a ensenyar, com ja me l’han demanat tantes vegades". L'hi havien sol·licitat a Sant Petersburg, a Istanbul i també a Barcelona, assegurava.

Al Txus i al Ferran també els havien demanat la prova a l'aterrar al Prat aquest matí. Arribaven sense gairebé equipatge procedents de la capital francesa i confessaven que els havia suposat una odissea complir amb el tràmit. Havien viatjat per treball a París per només dos dies, així que no havien tingut temps material per fer-se la PCR a França. "Ens la vam fer a Barcelona dilluns, abans de viatjar. El resultat és negatiu, però potser ens hem infectat després, a França".