TRANSPORT
Societat 22/10/2018

L’impost metropolità Preocupa a alguns ajuntaments

Demanen que sigui “progressiu” i s’apliqui al mateix ritme que es millora la xarxa

Natàlia Vila Mariona Folguera
3 min
Passatgers esperant mentre arriba un tren a l’estació de FGC de Rubí.

Barcelona / Sant Cugat“No crec que sigui just que s’apliqui el mateix tribut metropolità a una ciutat que té menys xarxa de transports que una altra”. Aquest dubte que planteja el regidor de Transports i Mobilitat de l’Ajuntament de Ripollet, Fran Sánchez, comença a ser una queixa estesa entre alguns dels municipis més petits que a partir del gener també entraran a formar part de la primera zona tarifària del transport de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona.

L’aplicació d’aquest impost -que ja paguen els altres municipis de la zona 1-és la moneda de canvi per entrar a la primera corona i, per tant, gaudir d’unes tarifes més barates, que en el cas de la T-10 arriben pràcticament a la meitat del preu. I, tot i que la inclusió a la primera zona és una reivindicació de fa anys, la primera setmana després de l’anunci ja han començat a aparèixer reticències sobre l’aplicació del tribut, que, a més, coincideix amb la proximitat de les eleccions municipals del maig.

Consistoris com el de Ripollet o Cerdanyola, per exemple, han reclamat públicament més connexions de transport i “una mirada territorial”. L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va lamentar la setmana passada els “greuges comparatius” que generarà la integració a la mateixa comarca del Vallès. “Creiem que hauria de ser gradual, a mesura que es vagin fent inversions i millores. En el nostre cas, com a mínim, és molt evident, perquè només tenim un autobús, mentre que d’altres ja tenen bus, trens i ferrocarrils”, hi coincideix el regidor de Ripollet.

Altres ajuntaments posen l’accent en la incertesa sobre l’aplicació de l’impost. “La veritat és que no sabem gaire cosa més, més enllà que es calcula com l’IBI, prenent com a base el cadastre”, explica Sánchez. Fonts pròximes a un altre ajuntament, el de Sant Vicenç dels Horts, expliquen també que el tribut no es pagarà fins al segon semestre: “Els ajuntaments volen esquivar les municipals, només volen explicar ara la part bona d’entrar a la primera zona”.

Des de l’AMB asseguren que l’aplicació és complicada però que està clara. “Hi ha tres fórmules de pagament. S’aplicarà des de l’1 de gener o bé incorporant l’impost a l’IBI, o bé amb un rebut a part o bé també hi ha ajuntaments que ens demanen a nosaltres que fem el cobrament”, explica el director de Serveis Generals de l’AMB, Antonio Novel. Segons els càlculs de la mateixa AMB -i a falta de revisar bonificacions i topalls-, per un pis valorat en 100.000 euros es pagaran uns 160 euros d’impost metropolità. L’AMB espera recaptar uns 17,1 milions d’euros. Això, però, no sufraga tota la integració, que es calcula que costarà uns 23 milions d’euros en total. “La part que falta s’està negociant cobrir-la a través de l’ATM”, explica Novel.

Sobre la possibilitat de fer una introducció gradual, l’AMB destaca que té previst un pla de millores (serveis, freqüències, marquesines...) i recorda que “l’impost s’ha de deslligar del transport, perquè inclou més serveis a banda d’aquest”.

Rubí, Sabadell i Terrassa, a part

Els municipis de Sabadell, Rubí i Terrassa també reivindiquen des de fa temps una reestructuració de les tarifes. Són a escassos quilòmetres de Sant Cugat -que es beneficia de la inclusió- però se seguiran considerant zona 2 i 3. “Ens vam creure el que ens van dir sobre la T-Mobilitat, però ara mateix no sabem en quin punt estem”, lamenta el tinent d’alcalde de Terrassa Marc Armengol, que assegura que l’anunci de la setmana passada “va trasbalsar les expectatives” del consistori. “Aquests municipis no són part de l’AMB i per incloure’ls caldria canviar la llei del Parlament”, avança Novel, que conclou: “El que sí que es pot fer són convenis”.

stats