La comissió de cultura de l'assemblea de l'acampada de la plaça de Catalunya, és a dir els indignats , ha aprovat un text en el qual planteja com hauria de ser el sector cultural. La declaració, molt més extensa i ideològica que el programa de Convergència i Unió en les últimes eleccions però també més genèrica, defineix una cultura allunyada del mercantilisme, del mercat com a eix vertebrador dels productes culturals, i, en conseqüència, vol revisar l'actuació de les institucions públiques, que -diuen- en si mateixes "no són cultura ni fan cultura", sinó que estan al servei de la cultura. Cert i obvi.
Ja ho veuen, al darrere d'aquest manifest hi ha una reflexió que s'oposa directament al desenvolupament del sector cultural que l'actual govern vol vertebrar al voltant de l'Institut Català de les Indústries Culturals i destaca, per sobre de tot, el valor social de la cultura. Més cultes, més ciutadans. Això suposa la protecció i estímul de la cultura de base o, dit d'una altra manera, el suport i l'atenció als agents del món de la cultura que poden esdevenir en el futur figures rellevants -molts d'ells, en l'actual sistema, enterraran si no les seves vides sí les seves inquietuds artístiques a la porta d'un supermercat, als penja-robes d'una tintoreria o entre les taules d'un bar de copes.
La seva és una postura idíl·lica en una societat com la nostra, i una opció utòpica, però no deixen de tenir certa raó. Per exemple, en la necessitat que les entitats publiques atenguin els moviments artístics emergents donant-los espai a les programacions o un sistema de subvencions que contempli el retorn del diner públic quan l'explotació econòmica del producte resulti positiva. O bé la necessitat de major transparència en ajuts que actualment només es coneixen (són accessibles a la web de les institucions) un any o més després d'atorgar-se. L'apartat dels drets digitals i la comunitat lliure d'internet és el punt més concret i ben definit i, a la vista de les ficades de pota de la ministra Ángeles González-Sinde, se'ls podria fer cas de manera urgent. No seria mala idea que els responsables polítics es llegissin aquesta declaració. No diu tonteries. "La cultura és un bé comú i un procés en constant transformació, que reflecteix les dinàmiques socials, el resultat del qual no ha de ser necessàriament una obra o un producte mercantil".
