JUSTÍCIA

Els indults a presos, en mans de les confraries

A proposta d’entitats religioses, el govern espanyol indulta condemnats cada Setmana Santa

Les confraries de Saragossa, Oviedo, Màlaga, Granada i Sevilla han alliberat sis presos aquesta Setmana Santa sense haver d’entrar a cap centre penitenciari i seguint els preceptes de la llei. Ho van proposar al consell de ministres, que divendres de la setmana passada va indultar aquestes sis persones, que estaven condemnades per tràfic de drogues, delictes contra la salut pública, furt i robatori. I això passa cada any per aquestes dates, sense excepció.

La Constitució espanyola preveu que, com qualsevol ciutadà, les confraries i les germandats catòliques puguin fer sol·licituds d’indults al consell de ministres, que els concedeixen per honorar la festivitat religiosa. Als sis afortunats d’aquesta Setmana Santa se’ls ha perdonat la pena de presó, que en algun cas superava els sis anys de reclusió. Tot i això, el decret publicat aquest dilluns al BOE no donava gaire explicacions. El firmava la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i en els sis casos s’explicava que s’alliberen els presos “per raons de justícia i equitat”.

L’èxit dels indults religiosos

Segons dades de la Fundació Ciutadana Civio, que treballa per garantir el lliure accés a la informació, en els últims 7 anys el govern espanyol ha deixat en llibertat 85 presos a través d’indults per Setmana Santa. En total, Pedro Sánchez ja ha indultat 35 persones en els tres mesos i mig del 2019, el doble que l’any passat (17) a aquestes altures. Segons la llei, qualsevol persona pot demanar que indultin un condemnat amb sentència ferma, però, amb les xifres a la mà, si ho sol·licita una confraria religiosa hi ha més possibilitats de tenir èxit. El 2014 només es van atorgar el 0,9% dels indults demanats (72 de 7.872). Per Setmana Santa, en canvi, les entitats religioses van fer la petició de 28 i se’n van concedir 16, un 68%.

Tot i que les accions de gràcia en general han baixat en els últims anys, les d’arrel catòlica es mantenen estables. Des del 2013 s’han imposat de mitjana 12 indults sants cada any. I hi ha confraries que són fidels a la cita, com la de Jesús el Rico de Màlaga o les de la Pietat de Saragossa i de Valladolid. Aquesta última ha aconseguit, entre d’altres, que s’alliberés un director bancari que va robar a un client el 2014 i un funcionari que, el 2015, va entregar milers de dades personals de ciutadans a policies i mútues laborals. A Màlaga, a més, la confraria fa sortir els indultats en alguna de les seves processons. Malgrat les dades, segons fonts del ministeri de Justícia, no es dona un tracte preferencial a les propostes de les entitats catòliques. “Són indults com la resta que se sol·liciten al llarg de l’any, es valoren com a tal i han de complir tots els requisits marcats per la llei”, expliquen.

Una tradició que arrenca el 1759

El precedent històric dels indults de Setmana Santa data del segle XVIII a Màlaga, durant el regnat de Carles III, si bé la primera llei que els regula és de 1870. Malgrat que la Constitució del 1978 defensa que l’Estat és aconfessional, tots els governs que han passat des d’aleshores per la Moncloa s’han acollit a aquesta tradició.

L’indult és una mesura excepcional, atorgada pel rei, a proposta del ministeri de Justícia i amb prèvia deliberació del consell de ministres. El que no agrada als jutges és que l’executiu no hagi d’explicar-ne els motius. Simplement s’indica que s’atorga “per raons de justícia, equitat o utilitat pública”. Per la portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Montserrat Comas, “aquest és el forat més negre de la llei perquè no s’evita l’arbitrarietat”. Segons Comas, aquestes mesures de gràcia són “un anacronisme i una contradicció impropis d’un estat aconfessional”. L’advocat Marc Molins va més enllà i afirma que així es trenca el principi de neutralitat confessional de l’Estat. “El problema és vincular el dret a una tradició religiosa”, rebla Molins. Segons la llei, es pot perdonar els condemnats per qualsevol delicte i extingir -totalment o parcialment- la pena dictada. No s’hi poden acollir ni els fugats de la justícia ni els delinqüents reincidents.

Les confraries catalanes, fora

En els últims set anys a cap confraria catalana se li ha concedit un perdó abans de Pasqua. A Catalunya, de fet, mai ha arrelat aquesta tradició centenària. “No té sentit fer-ho, no és cosa nostra proposar els indults”, explica Manel Zamora, portaveu de la Coordinadora Catalana de Confraries, que ho justifica pel pes d’aquestes entitats. “A Catalunya la majoria de les processons les organitzen les mateixes parròquies i no les confraries, com passa en molts llocs de l’Estat”, assegura Zamora, que nega que proposin indultats en un futur “només per folklore”.

Per al representant de l’associació Europa Laica, Juanjo Picón, els perdons religiosos són “una tradició ancestral sense cap sentit”. Picón assegura que es tracta d’“una intromissió” que demostra que “no existeix una separació neta entre l’Església i l’Estat”. A més, critica que els presos hagin de sortir en processó “com una forma d’expiació pública”.

Més continguts de