Les llars d'infants privades temen fer fallida i no poder tornar a obrir després del confinament

615 escoles bressol demanen ajuda al departament d'Educació i una quota "solidària" a les famílies

"Estem al límit". El crit d'auxili el llancen les 615 llars d'infants privades que hi ha a Catalunya. La crisi sanitària pel coronavirus ha buidat les aules de nens i nenes, i, en conseqüència, les finances de centenars d'escoles bressol que en total escolaritzen 30.000 infants de 0 a 3 anys. Denuncien que les famílies han deixat de pagar les quotes des que es va decretar el tancament dels centres, però, tot i no tenir cap ingrés, han de seguir fent front a despeses com el lloguer o els impostos. "Cap llar d'infants privada ho podrà suportar i hi ha el risc que el tancament no sigui temporal, sinó definitiu –avisa Queralt Martín Pardo, responsable de la llar d'infants Llar d'en Pitus, a Bellaterra–. Si ens deixen abandonades, el dia que es puguin reobrir les escoles, la majoria de bressol haurem fet fallida i, llavors, qui atendrà els infants?"

Martín Pardo sap que el mes que ve haurà d'abonar uns 8.000 euros en impostos com l'IRPF o la Seguretat Social, el lloguer, la llum o el gas. "Hem fet un ERTO, però hi ha despeses fixes que seguim tenint igual", explica. Denuncia que, administrativament, depenen del departament d'Educació, però com que les llars d'infants no són un ensenyament d'escolarització obligatòria, tampoc es pot obligar les famílies a pagar. Senten que es troben "en terra de ningú".

"Com que no som un ensenyament obligatori, no és obligatori pagar-nos ara. Ho diu l'Agència Catalana de Consum i també ho està dient el departament d'Educació, però, en canvi, sí que som un servei necessari i dins la LEC es preveu el 0-3 com una etapa educativa. No som un gimnàs ni una ludoteca", assegura Conxita Pericó, presidenta de l'Associació Catalana de Llars d'Infants. De fet, segons va explicar fa uns dies el portaveu de Facua, Rubén Sánchez, les llars d'infants no poden obligar els seus usuaris a pagar la quota, perquè no s'està oferint "ni el servei de menjador, ni d'estada ni de cures". Una altra cosa són les quotes de les escoles privades i concertades de primària i secundària, en què els ensenyaments sí que són obligatoris per llei i, de fet, s'estan fent activitats perquè els alumnes no perdin el ritme d'aprenentatge

Les "grans oblidades"

"Estem dins la xarxa, però quan no els interessa, ens obliden. Som les grans oblidades", lamenta Martín Pardo. Per pal·liar els efectes del coronavirus, les llars d'infants demanen una ajuda extra al departament d'Educació o bé que les famílies facin una petita aportació per poder pagar les despeses més immediates. "No per enriquir-nos, sinó per no haver de fer fallida", argumenta. Segons diu, aquesta sensació és generalitzada entre les llars d'infants: "Si no ens ajuden, a la llarga molts nens no tindran escola bressol". 

De fet, ha sigut la mateixa associació qui ha recomanat a totes les llars associades que reclamin una "quota mínima solidària" a les famílies per garantir el manteniment de les escoles durant el confinament, tot i que són conscients que hi ha molts pares i mares que ho estan passant "molt malament" perquè s'han quedat sense feina. Segons Pericó, la quota solidària podria ser entre els 80 i els 250 euros, tenint en compte que ara les escoles bressol privades costen, de mitjana, uns 300 euros sense dinar. 

Segons ha constatat l'ARA, no és menyspreable el nombre de famílies que han decidit seguir pagant la quota de l'escola bressol. Després de la incertesa de saber si cal pagar o no, diverses famílies han decidit abonar les quotes. Algunes ho fan per compromís amb l'escola i les treballadores, d'altres per por a perdre la plaça.

Les famílies catalanes són les que més paguen per l'escola bressol a la UE

La presidenta de l'associació lamenta que, històricament, les bressol han rebut molt poc finançament de la Generalitat. Sí que n'hi ha que estan parcialment subvencionades, a través d'un ajut que és d'uns 300 euros per alumne cada any, és a dir, uns 27 o 30 euros al mes, i que es cobra tard. "A l'agost hauríem de cobrar els ajuts de l'any 2018-2019", exemplifica. Així com hi ha centres grans on hi ha més marge econòmic, Pericó diu que la majoria de bressol són projectes "petits" que es basen en les aportacions de les famílies.

Es dona el cas que molts municipis, entre els quals Barcelona, han anunciat que, mentre duri el confinament, se suspenen els pagaments de les escoles bressol. Segons les últimes dades, hi ha uns 50.000 nens i nenes en llars d'infants públiques a Catalunya, uns equipaments que solen omplir totes les places ofertades perquè la demanda és altíssima.