"Els infants han quedat invisibilitzats durant la pandèmia"

El Síndic detecta un augment de la pobresa i deficiències en la detecció del maltractament infantil

Un milió i mig de persones van quedar durant la pandèmia relegades "a l'àmbit privat" i no van ser considerades "subjecte de dret". Són tots els infants, nens i nenes i adolescents, que, segons ha alertat el síndic de greuges, "van quedar invisibilitzats durant la pandèmia" perquè les administracions van fer una "gestió adultocèntrica" de la crisi sanitària, econòmica i social provocada pel covid-19. "Hem pres mesures per a adults i explicades per adults, i la participació i escolta dels infants han estat absents", ha lamentat Rafael Ribó, després de presentar l' Informe sobre els drets de l'infant 2020 al Parlament. El resum de Ribó ha sigut molt crític amb els governs: "El dret primordial de l'infant, que s'havia d'haver respectat, i les mesures que s'han pres han anat en la direcció contrària del que s'hauria d'haver fet".

L'informe recorda que els drets dels infants (mobilitat, educació, salut mental...) es van veure afectats d'un dia per l'altre, perquè se'ls van suprimir les seves activitats necessàries, com anar a l'escola o el lleure, i se'ls va situar "com un possible agent transmissor del virus", fet que Ribó ha recordat que és "absolutament fals". "Els seus drets no apareixen especificats en els textos de l'estat d'alarma i ha faltat una ponderació clara i rigorosa de les mesures que afectaven els infants", ha dit el síndic. Tot just fa una setmana, l'ARA va publicar un dossier especial en què explicàvem que joves i adolescents s'havien sentit oblidats i injustament culpabilitzats per l'augment dels contagis, i que se sentien arraconats i superats per una pandèmia que els ha obligat a fer-se grans aïllats i tancats a casa, just al contrari del que marquen les seves necessitats socials i evolutives en una etapa clau per al seu creixement personal.

Joves i adolescents, arraconats i superats per la pandèmia

Una de les conseqüències d'aquesta gestió ha sigut l'increment de la pobresa infantil, que fins i tot abans que el virus capgirés les nostres vides ja havia registrat la taxa més elevada de l'última dècada: el 2019 el 31,1% dels infants de Catalunya eren pobres. Una xifra que òbviament s'agreujarà per l'increment de la precarietat econòmica de moltes famílies que ja eren vulnerables. Plou sobre mullat, doncs, per a moltes famílies que, al marge de la vulnerabilitat econòmica, s'enfronten ara a situacions d'inestabilitat i efectes psicològics i de salut mental a causa del covid-19. Per a aquestes famílies, el síndic ha reclamat un sistema integral de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil "estructural", perquè si bé els ajuts van créixer un 23%, els indicadors de pobresa es mantenen. Alhora també és necessari incrementar la provisió de programes i serveis d'atenció directa per acompanyar les famílies en situacions més difícils. 

Deficiències en el pla d'obertura de les escoles

En l'àmbit educatiu, l'adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l'adolescència, Maria Jesús Larios, ha aplaudit que el Govern hagi apostat per les classes presencials, tal com va demanar el Síndic, tot i que ha alertat de deficiències en el pla de reobertura, com les dificultats dels nens i nenes amb malalties cròniques, a qui "també s'ha de garantir l'escolaritat" malgrat que no puguin anar a classe; les desigualtats en l'accés a les tecnologies (no s'ha resolt la bretxa digital que es va evidenciar en el primer confinament) o la davallada del 35% en les activitats extraescolars i del lleure educatiu, que pot fer augmentar les situacions de desigualtat. 

I dins de la invisibilització de tot el col·lectiu d'infants i adolescents, el Síndic alerta del que es pot considerar una doble invisibilització: la violència i els casos de maltractament infantil. Si bé la situació de confinament va fer augmentar la probabilitat de patir aquests maltractaments, les denúncies van passar de 30 mensuals de mitjana a 9 casos a l'abril, segons el Registre Unificat de Maltractament Infantil-Salut. També la unitat de detecció de la DGAIA va obrir molts menys expedients, dels 246 durant el mes de febrer del 2020 a 52 a l'abril, en ple confinament. "No s'han posat prou recursos per abordar la situació d'emergència social i no s'ha fet un seguiment prou acurat per detectar situacions de violència envers infants i adolescents que hagin pogut quedar invisibilitzades", sentencia el document.