L’estranya infecció del cervell pel covid-19

Alguns pacients recuperats de la malaltia presenten seqüeles neurològiques

Territori ignot. Si es pogués definir la manera com el coronavirus SARS-CoV-2 afecta el cervell, molt probablement aquesta seria la més encertada. De l’única cosa que es té certesa és que sí, que d’una manera o altra el covid-19 hi arriba, amb tota probabilitat a través del sistema nerviós, i que part dels símptomes que es veuen en pacients afectats concorden amb els de malalties neurodegeneratives o accidents cerebrovasculars com l’ictus o les hemorràgies. També es coneix la pèrdua dels sentits del gust i l’olfacte, i que en el cas del covid persistent o en pacients d’edat avançada, els quadres clínics d’ansietat, agitació mental o fins i tot deliris no són gens estranys. Els experts donen per descomptat que hi ha dany neuronal i trastorns psiquiàtrics. En quina mesura, però, ningú no s’atreveix a dir-ho.

Un ampli ventall de símptomes

El rang de símptomes que s’han observat en pacients afectats pel covid-19 i que l’han superat no para de créixer. Els principals són els respiratoris i també els que afecten el sistema circulatori, a més de fetge i ronyons. Per això no és estrany que els ictus i els vessaments cerebrals puguin aparèixer en pacients susceptibles. Fins i tot sembla esperable l’aparició d’anòsmia, la pèrdua de la capacitat de percebre olors. En el temps que portem de pandèmia, tot just deu mesos, s’ha vist que el coronavirus arriba fins a la barrera hematoencefàlica, la que protegeix el cervell. Justament allà hi ha terminacions nervioses del gust i l’olfacte. El que es desconeix encara és què passa quan el virus supera aquesta barrera i arriba al cervell. Una sospita creixent és que envaeix les neurones i absorbeix l’oxigen de les cèl·lules de l’entorn, cosa que provocaria la seva mort, segons un estudi d’Akiko Iwasaki, de la Universitat de Yale. Imatges del teixit cerebral i microcervells experimentals avalen aquesta hipòtesi.

“Sabem que hi arriba i que amb tota probabilitat hi ha dany neuronal”, explica Arcadi Navarro, investigador ICREA especialitzat en genòmica i evolució, i director de la Fundació Pasqual Maragall. “Estem veient que la malaltia s’agreuja amb la infecció vírica”, assenyala. Alguns estudis apunten a casos de pèrdua de mielina, la capa protectora dels nervis. Tot i no tenir-ne encara prou dades ni tampoc models de referència, altres malalties neurodegenaratives com l’Alzheimer o diverses demències també sembla que empitjoren. Per quin motiu? “No en sabem les causes moleculars”, respon Navarro. Però, com tots els experts en aquest camp, sí que sospita que si en molts dels pacients amb covid-19 es donen símptomes similars als de les malalties neurodegeneratives, el més probable és que hi hagi igualment mort de neurones i pèrdua consegüent de funcions. Preveu, en aquest sentit, que “en els anys a venir veurem patologia greu” derivada de la infecció vírica.

Trastorns psiquiàtrics

Però encara n’hi ha més. En un percentatge indeterminat, en pacients ingressats per covid-19 s’han observat quadres clínics que quadrarien amb trastorns psiquiàtrics. En una primera etapa, es van atribuir als efectes del confinament i als llargs períodes d’ingrés hospitalari. Això és així en una part que explicaria quadres d’ansietat o d’agitació mental, per exemple. No està tan clar quan s’observen casos de deliri, mals de cap, confusió i pèrdua de memòria, cosa que fa sospitar una alteració d’origen molecular. Michael Zandi, de l’Imperial College de Londres, considera que alguns malalts no haurien mort per les complicacions respiratòries sinó per la infecció del cervell. Aquest punt tampoc no està resolt.

En qualsevol cas, hi ha encara més dubtes sobre la taula. El principal té a veure amb el que els experts anomenen gestió clínica dels pacients. I aquí cal fer distincions. Hi ha qui arriba sense cap patologia prèvia i és després de la infecció de covid-19 que acaba presentant alteracions neurològiques o mentals; hi ha qui presentava símptomes o factors de risc, i hi ha qui tenia declarada una patologia greu prèviament.

L’última situació és la que sembla més clara i l’única que comença a estar documentada. La patologia prèvia, si és de caràcter neurodegeneratiu, s’agreuja. “Sembla com si augmentés el dany neuronal”, apunta Navarro. Que podria ser així en el cas del Parkinson i d’algunes demències ho assenyalen estudis que s’han publicat de l’estiu ençà. El problema principal, però, és distingir els que ara presenten símptomes si prèviament no havien estat diagnosticats. Sense diagnòstic és impossible saber si han empitjorat o si el covid-19 els ha provocat cap patologia neurològica. La pregunta seguirà oberta un temps.