Menys professors i amb salaris diferents “segons el talent”: la recepta de PISA per millorar l'educació

Andreas Scheleicher, un dels responsables de l'informe i assessor en política educativa de l'OCDE, és partidari que no tots els professors cobrin el mateix. Creu que a Espanya hi ha massa professors

Des que es va posar en marxa l'informe PISA, que avalua els alumnes de diferents països amb la intenció de detectar les fortaleses i les mancances del sistema educatiu, els docents i gestors dels sistemes educatius viuen sota la pressió de millorar els resultats. Tothom vol estar al capdavant de la llista. Però, què cal fer per aconseguir-ho? Abaixar les ràtios de nombre d'alumnes per professor? Tot el contrari, segons Andreas Scheleicher, un dels responsables del programa PISA i assessor en política educativa de l'OCDE.

Scheleicher, que aquest dilluns ha participat a Santander en una trobada de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, ha relativitzat la mala imatge del sistema educatiu a l'estat espanyol que es deriva de les proves PISA. Segons Scheleicher, l'Estat surt relativament ben parat en aquests informes pel que fa a la igualtat d'oportunitats del seu sistema educatiu. El que cal fer, diu, és mantenir aquesta igualtat però millorant-ne la qualitat.

És aquí, en la fórmula per millorar la qualitat, on Scheleicher deixa anar la seva polèmica proposta. Per Scheleicher, els alumnes de l'Estat "memoritzen bé el que han après però no saben aplicar els coneixements, extrapolar allò que han après". La manera d'aconseguir-ho, segons l'especialista alemany, és "desenvolupar una cultura de l'avaluació contínua", deixar de veure-la "com una penalització" i entendre que és necessària per "comprendre els punts febles i forts de cada alumne" i per seguir millorant, ha defensat.

Però, segons l'especialista, la clau per millorar l'educació es troba en els docents. "No pot haver-hi un sistema educatiu que sigui millor que els seus ensenyants", diu Scheleicher, que assegura que els millors sistemes del món no són els que destinen més diners al professorat, ni aquells on el professor té menys alumnes al seu càrrec, sinó aquells on els docents estiguin més ben pagats i preparats. No es tracta, diu, de gastar més per alumne, -l'estat espanyol és el segon de l'OCDE en aquest concepte-, sinó de prioritzar la despesa.

Els països que surten millor parats a PISA són els que dediquen els recursos a "atreure els ensenyants amb més talent". No es tracta, doncs, de tenir aules petites, amb pocs alumnes. Ben al contrari, la clau de l'èxit està, per ell, en escoles amb menys professors però més formats, que treballen en aules més grans, i que no cobren tots els mateixos salaris, sinó que estan pagats en funció del seu "talent". En definitiva, un criteri d'empresa privada.

Per Scheleicher els docents no poden treballar "aïllats", sinó que han de reciclar-se treballant al costat dels seus companys i visitant altres aules. L'expert demana que l'estat espanyol canviï la forma en què treballen els seus professors, i els incentivi. Creu que el seu grau d'aïllament és alt i tenen un grau d'autonomia "molt reduït" en un sistema "molt prescriptiu" que deixa al professor "poca capacitat de maniobra".

Més continguts de