Frenar l'avanç de l'ELA o fer la química més sostenible, entre els projectes guardonats amb beques de La Caixa

Barcelona"Quan investigues, hi ha pocs dies com el d'avui", diu Rubèn López, un del investigadors que aquest dilluns ha recollit una de les beques de la Fundació Bancària La Caixa, quan el fotògraf l'ha alliberat. I ho diu ufà, perquè poques vegades passa, assegura, que t'hagis d'excusar de la feina perquè –"per fi!"– algú s'ha decidit a finançar la teva recerca.

Ara bé, els projectes guardonats, com el de López que vol frenar d'una vegada per totes l'avanç de l'ELA (l'esclerosi lateral amiotròfica), han hagut de passar uns quants processos de selecció. Finalment, la Fundació ha repartit els 26 milions d'euros entre 75 projectes d'investigació que s'estan gestant des de fa anys en nombrosos centres de recerca del país i l'estranger. I n'hi ha de tota mena: des dels clàssics que continuen buscant acorralar el càncer fins a d'altres més cridaners, com un que vol comprovar si el que mengem pot desencadenar problemes de salut mental o un altre que es planteja si és possible deixar de gratar-se quan ens pica una part del cos.

Encara que els àmbits d'actuació són diversos, la majoria dels premiats comparteixen el seu vincle amb la universitat. En alguns casos perquè és l'espai on desenvolupen la recerca, en d'altres perquè és d'on provenen –com és el cas dels impulsors d'empreses 'spin-off'– i en molts casos també perquè hi exerceixen la docència. De fet, Rubèn López ha arribat corrents a l'acte perquè impartia una classe a primera hora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Però ell ha sigut l'excepció: la majoria dels premiats aquest matí no han anat al laboratori i han vingut a primera hora a l'edifici negre que el banc té a l'avinguda Diagonal.

Entre les cares més joves també hi havia la d'Alicia Casitas, que ha rebut una ajuda en la categoria Junior Leader La Caixa per a investigadors que estan en fase postdoctoral. Es va llicenciar a Girona i després es va continuar formant a Alemanya. La beca d'aquest dilluns l'ha rebuda per finançar un projecte que pretén fer més sostenible el camp de la química. Es tracta, diu, de trobar metalls més verds que puguin substituir els que s'utilitzen actualment en molts processos industrials catalítics. "Volem revaloritzar metalls com el ferro i el manganès, que abunden al nostre planeta i són biodisponibles", explica mentre la resta de premiats atenen la premsa. Però llavors s'adona que se li escapen moltes paraules tècniques: "No s'entén, oi? Sé que ho hauria de fer més divulgatiu, i més en un dia com avui..." "Biodisponibles és que són al nostre organisme", aclareix. La ciència és conscient que qui sap fer intel·ligible la seva recerca té el futur més assegurat. Però de vegades costa: "Et prometo que ho intentem!", diu rient.