Societat 21/01/2011

Els instituts de l'Hospitalet superen la 'psicosi' de les bandes llatines

5 min
El director de l'IES Torres i Bages, el mestre Vicente Pérez, al seu despatx del centre, que és al barri de Can Serra de l'Hospitalet.

L'Hospitalet de LlobregatLa clau de les bandes és als instituts: allà s'expandeixen, i per tant allà es poden aturar. A l'Hospitalet, per exemple, les colles captaven adolescents per engruixir les seves files als IES Rubió i Ors i Torres i Bages, on estudiaven alguns dels menors acusats pel crim de Sant Ildefons. El seu director concedeix que, abans, al centre hi havia hagut certa "psicosi". Res a veure amb l'ambient pacífic d'ara. L'amenaça de les bandes ha estat eradicada, diu. I cita les claus de "l'èxit": sensibilització en tutories, col·laboració amb mediadors i la policia en el marc del Pla Educatiu d'Entorn i integració d'aquests joves nouvinguts a la vida del barri per oferir-los alternatives a les bandes.

Un dels acusats de l'apunyalament gairebé mortal a un menor de 15 anys davant l'IES Campmany de Sant Ildefons el novembre del 2009, Iverth, va declarar a la fiscalia "que coneix els menors amb els quals es trobava el dia dels fets de l'Institut Torres i Bages de l'Hospitalet. Al principi jugaven a pilota, però en el moment dels fets el que tenien en comú era la seva pertinença a la banda Mara Salvatrucha". Ronny, un altre acusat, també anava a aquest centre.

Són exemples d'un fenomen del qual els mossos de la Unitat d'Investigació de Cornellà deixen constància en el seu informe: Els instituts són un escenari clau per a les bandes, i no només perquè a les seves portes se solien produir molts atracaments, sinó perquè també als patis d'aquests instituts és on els grups busquen els seus nous membres. "Destaca la captació a l'IES Torres i Bages i Rubió i Ors", al barri de Can Serra de l'Hospitalet, assenyala l'informe.

"Vam tenir angoixa per l'assumpte de la captació"

"Vam tenir angoixa per l'assumpte de la captació: Al seu despatx, el director del Torres i Bages, Vicente Pérez, no nega que el seu centre es va haver d'enfrontar, en efecte, al problema de les bandes. La captació era "molt preocupant", perquè afectava, diu Pérez, "a nois molt joves, de 12 anys".

"El fenomen principal va començar a la porta, ja fa temps", rememora el director. El curs 2008-09, es van començar a veure "nois que s'estaven a la porta amb certa actitud sospitosa". Demanaven diners a alguns alumnes, i miraven de captar-ne d'altres. Un dels que van convèncer per entrar a una banda i que després en volia sortir, recorda Pérez, va arribar a canviar de centre per evitar les persecucions dels seus excol·legues.

A inicis del 2009-10, a més, un noi va saltar la tanca de l'escola durant una hora de pati per anar a buscar alumnes del centre. Això va causar certa inquietud a l'IES, recorda el director, que arriba a parlar de "psicosi". També les falses denúncies propiciades per aquest clima van ser un problema.

Falses denúncies en un clima de "psicosi"

En "baralles d'adolescents, com hi ha hagut tota la vida, una manera de defensar-se d'una de les dues parts era dir que es pertanyia a una banda i que, per tant, vindria no sé qui a posar les coses al seu lloc", recorda Pérez. "Vàrem detectar que eren, majoritàriament, amenaces falses, que era una autodefensa del més petit, però clar, allò creava certa psicosi", explica.

La història del Torres i Bages, però, és d'èxit. Demostra que es poden aturar les bandes. Aquest curs, explica Pérez, no hi ha hagut cap problema amb aquest assumpte, de moment. I al centre, a més, saben quina recepta els ha funcionat: "Integració, sensibilització, col·laboració", enumera Pérez els ingredients.

Mesures policials

Les mesures repressives van ser les primeres, però no les úniques que es van prendre. El nombre de professors que feien guàrdia al pati va augmentar de quatre a sis, per tal de poder vigilar millor. I la policia va començar a vigilar les entrades i sortides de classe. Això, almenys, va fer que els aldarulls es desplacessin un parell de carrers més enllà.

"Sensibilització"...

Però per eradicar-los van caler els altres ingredients. En primer lloc, la "sensibilització" va començar a les tutories, on els mestres abordaven l'assumpte de forma directa o, també, indirecta. Això va conscienciar els alumnes. Primer, per evitar que entressin a les bandes. I, també, per tal que col·laboressin en la detecció de casos de risc: Molts cops, els nois i les noies són capaços de detectar hàbits dels seus companys que resten ocults als mestres, reconeix Pérez.

..."col·laboració"...

En segon lloc, la "col·laboració" amb altres agents i entitats del barri va funcionar en un centre que compta des de fa anys amb un Pla Educatiu d'Entorn, en el marc del qual, cada dues setmanes, es reuneix una comissió socioeducativa. "Va arribar a la comissió socioeducativa del centre una vessant nova, que va ser la de mediació", recorda Pérez.

Des del curs passat, en un equip a tres bandes: el director, dues mediadores municipals i l'Oficina d'Atenció a la Comunitat dels Mossos coordinen els seus esforços. Quan un noi del centre tenia problemes amb d'altres de fora, s'activaven les mediadores. Si es podia evitar la denúncia i resoldre el conflicte per altres vies, es feia.

Els Mossos, a més, sempre intervenen amb discreció i tacte. Quan han de visitar l'escola, ho fan de paisà. "Tenen una secció molt sensibilitzada amb el problema; no és el Rambo de la policia", explica Pérez. "Deixen les coses clares als nois, però mirant-los de convèncer", diu.

"El conjunt i la col·laboració de les entitats és el que porta al que ara podem dir-ne un èxit", subratlla Pérez, que afegeix: Ara al centre ja "pràcticament no parlem de l'assumpte". Si en el curs 2008-09 les mediadores van haver de gestionar uns tres expedients de nois relacionats amb bandes, el passat en va ser un. I enguany, cap.

...i "integració", com en els setanta

Si l'aspecte de la col·laboració subratlla que el centre no pot actuar sol contra el fenomen, la tercera pota, la de la "integració", encara més. "Estem parlant de nois que estan molt estigmatitzats perquè vénen de fora, però molts de nosaltres hem vingut de fora també", recorda Pérez, que ha crescut al barri cornellanenc de Sant Ildefons. "Jo recordo els anys setanta, les famoses bandes, que no eren llatines: Eren gent andalusa, o extremenya, i tenien l'estigma de que eren extremenys o andalusos". "Estem tractant una cosa que no és nova", opina el pedagog.

"Si et sents com la resta de la gent, no tens necessitat d'una banda"

Tal i com es va integrar aquests nous catalans, ara cal integrar els catalans més nous encara, defensa Pérez: "La integració és importantíssima, i no només a nivells d'instituts, d'escoles". Començant per elles, s'ha mirat d'atreure l'atenció dels joves que "estan en el sistema educatiu, però se'n senten fora".

Als que ja tenen 16 o 17 anys i, per tant, ja són fora de l'edat d'escolarització obligatòria, se'ls ofereixen PQPI, Plans d'Orientació Acadèmica o tallers, per tal d'oferir-los alternatives a les bandes.

I, més enllà de les parets de les aules, el director apel·la al paper dels esplais, dels grups de teatre o dels clubs de futbol, per exemple. "Els esplais són els número u en la sensibilització", valora. I conclou Pérez: "Si tu et sents com la resta de la gent, no tens necessitat d'una banda".

stats