PANDÈMIA

Els instituts opten pel model semipresencial a FP i batxillerat

Els centres s’organitzen per no fer totes les classes virtuals i evitar la desconnexió dels més vulnerables

Les alarmes van saltar en molts instituts quan dijous la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va anunciar que els alumnes de formació professional i batxillerat només podrien anar al centre a fer exàmens i pràctiques. La resta de l’activitat lectiva, va dir, hauria de ser virtual, per limitar la mobilitat i aturar el virus. Unes hores després, el departament d’Educació va aigualir l’anunci amb un comunicat que parlava de “reduir la presencialitat” als centres a partir de dilluns i almenys fins Nadal. Divendres, en molts despatxos, caps d’estudis i directors intentaven quadrar horaris agafant-se a aquesta escletxa. El resultat: molts opten per esprémer al màxim les hores al centre i sembla que el model que s’imposarà a la postobligatòria és el semipresencial.

Una bona prova d’això és el que va passar en un institut de Cardedeu divendres. Es va anunciar als alumnes que les classes serien totes online a partir de dilluns, però quan el servei d’inspecció va tenir coneixement d’aquesta ordre va fer rectificar al centre. Segons el comunicat del departament, els centres han d’aplicar el que deien les instruccions d’inici de curs, que proposaven que, en casos “excepcionals” es podia plantejar un model “híbrid”, en què les classes presencials “no podien ser inferiors al 50% de l’horari”, fent franges horàries reduïdes o bé dies alterns.

El departament d’Educació va confirmar a l’ARA que no s’ha demanat als instituts que facin docència online (com havia dit Budó), sinó combinar les classes virtuals i les presencials. Així ho faran els instituts consultats pel diari. “No podem aplicar la mateixa recepta a tothom”, diu José Luís Durán, el director de l’Escola del Treball, un dels centres de formació professional més grans d’Espanya, amb 2.700 alumnes. Per adaptar-se al màxim a les necessitats dels estudiants, han optat perquè els cursos de batxillerat facin primer uns dies telemàtics mentre s’ajusten els horaris, però després els alumnes de primer vagin dos dies a la setmana a classe, i els de segon, amb la selectivitat a final de curs, tres.

Evitar la desconnexió dels nois

A la formació professional, un àmbit essencialment pràctic, hi ha graus que permeten estudiar des de casa, com els d’informàtica, però en d’altres, com soldadura o fusteria, els estudiants aniran quatre dies a classe perquè aquestes matèries s’aprenen als tallers. “Hi ha el risc que l’alumne es desconnecti i això no ens ho podem permetre”, assegura Durán. Aquest és, precisament, l’argument que els ha fet decidir que els alumnes de PFI (programes de formació i inserció), que en alguns casos no tenen l’ESO, vagin a classe cada dia. “Els més vulnerables han de venir”, sentencia.

Durán explica que juguen amb l’avantatge que els dona l’experiència del primer confinament, però lamenta, alhora, que els 300.000 ordinadors promesos per Educació no s’hagin fet realitat. Per això és important, diu, que el centre estigui obert: “Si un alumne no té connectivitat podrà venir i li facilitarem un espai i un ordinador”.

Al final, diu el director, els centres han de dur a la pràctica les “instruccions ambigües” del departament, tot i les dificultats. “És molt fàcil escriure que tenim tres escenaris, però aplicar-ho és més complicat. Ens toca reformular horaris i funcionament”, diu. A la vegada, han de procurar reduir les “incerteses” als alumnes i les famílies. “Allà on no arriba la conselleria, arribem els centres”, resumeix.

Mentre Durán refà els horaris amb la resta de departaments de l’escola, uns carrers més avall, a l’Escola Pia Sant Antoni, Eduard Maza també es llegeix una vegada i una altra el DOGC. “Si ens obliguen a fer classes virtuals, les farem, esclar, però si és una recomanació, farem el que creguem que hem de fer”, afirma. Insisteix que les classes presencials, tant a batxillerat com sobretot a FP, no és que siguin importants, és que són “essencials”. “Tenim cicles d’estètica i perruqueria, i d’altres de cuina. On ho han de fer, si no és aquí?”, es pregunta.

“Els directors donem la cara”

Maza lamenta també que els centres s’assabentin dels canvis per la televisió. “Els polítics fan uns titulars i tothom es posa molt nerviós, però després qui donem la cara per ells davant les famílies som els directors”, recorda.

L’Escola Pia i l’Escola del Treball són dels centres educatius barcelonins amb més grups confinats, però els dos directors reivindiquen que l’escola és més segura que el carrer. “Tenim dos professors contagiats, de 250”, diu Durán, que afegeix que els casos detectats “venen de fora” i que “no hi ha transmissió interna als centres”. Maza insisteix: “Deixar els alumnes sols a casa no té sentit. Si volem controlar la pandèmia, hem de mirar els llocs que no són segurs, no els que estan més controlats, com les escoles”.