Els intel·lectuals balears, a favor d'un full de ruta cultural
Que la creació balear té un alt nivell ho sap tothom... fora de les Illes. Per això una quarantena d'intel·lectuals han creat una entitat independent que denuncia la precarietat cultural que pateixen les Balears.
Barcelona.La web del Foment de Turisme de Mallorca ens mostra quin és el paisatge. A dalt a l'esquerra tenim un quadre de Joan Miró on es pot llegir "Mallorca". A part d'això, enlloc es diu que el pintor visqués quaranta anys de la seva vida a l'illa. Als enllaços que proposa, esclar, no n'hi ha cap que suggereixi als internautes visitar la casa de Robert Graves, a Deià; o el monestir de Miramar, on Ramon Llull va crear la famosa acadèmia de llengües; o la Casa Museu Llorenç Villalonga, a Binissalem, o la mateixa Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. No ens estranya, doncs, que hi hagi molta gent -pocs, no obstant, electoralment parlant- que pensi que les polítiques culturals establertes a les Balears des de la recuperació de l'autogovern, el 1983, "no han donat com a resultat una situació que a hores d'ara pugui ser considerada satisfactòria".
Ho diuen la quarantena d'intel·lectuals de tots els àmbits i de diferents colors polítics que han passat a formar part de Cultura i País / Grup d'Anàlisi i Opinió, entitat independent constituïda a primers de desembre que busca generar debat, incidir en els programes electorals dels partits que concorreran a les eleccions autonòmiques de la primavera que ve i denunciar l'estat depriment de la cultura a l'arxipèlag. Entre els integrants hi trobem gent de pes com l'escriptor i exconseller d'Educació i Cultura Damià Pons; els escriptors Sebastià Alzamora, Miquel Cardell, Guillem Frontera i Gabriel Janer Manila; els historiadors Damià Ferrà-Ponç, Fina Salord i Josep Massot i Muntaner, o el musicòleg Antoni Pizà.
Català minoritzat
El manifest fundacional deixa clar que en 30 anys de democràcia la cultura balear no ha assolit "una situació que fos homologable als estàndards dels països europeus nacionalment normals i culturalment més desenvolupats". I destaca que la cultura "és un fet totalment marginal en la dinàmica" social insular alhora que constata uns nivells de consum cultural que continuen sent "molt insuficients"; uns equipaments pobres; un baix compromís de les institucions amb la cultura; l'absència de la cultura del debat polític, social i mediàtic; la minoritària adhesió dels ciutadans a la cultura expressada en llengua catalana, i el feble teixit empresarial construït al voltant de l'art, la literatura o el cinema.
"El paisatge cultural apareix farcit d'una gran quantitat d'ofertes, de la suma de les quals, però, es fa difícil deduir -afirmen en el punt més rotund- quin és el full de ruta global i estratègic de la cultura a les Balears, molt especialment en relació amb un projecte politicocultural de futur per al conjunt del país. De vegades, tot plegat fa una certa sensació de desgavell i de tendència a la programació compulsiva tan sols per a l'autoconsum".
Cultura i País critica tant la política duta a terme pels governs del Partit Popular com la materialitzada pels governs de progrés, que ara controlen l'executiu autonòmic i la capital, Palma. D'aquí que demanin "rectificacions urgents" i es proposin ser actius i allunyar-se de les organitzacions cíviques i polítiques existents, cosa que implica no demanar subvencions.
