La intervenció econòmica de l’Estat aboca a l’abisme el tercer sector

Entitats d’atenció a la drogodependència o a la salut mental temen no cobrar subvencions endarrerides

Desenes de programes d’atenció a les drogodependències, de salut mental, de VIH, projectes de voluntariat social i d’igualtat efectiva entre homes i dones tenen avui un gran interrogant pel que fa a la seva continuïtat i dubtes, fins i tot, sobre com pagaran les nòmines i els deutes adquirits aquest any, mentre esperen les subvencions del Govern que encara no han arribat. La intervenció dels comptes de la Generalitat el 20 de setembre ha paralitzat pagaments i subvencions, i el conflicte polític ha aturat les convocatòries de subvencions encara pendents de publicar d’alguns departaments, que ja anaven amb retard.

L’escenari actual és un còctel perillós per a centenars d’entitats i empreses sense ànim de lucre que porten tot l’any funcionant confiant en uns recursos que ara, potser, no acabin arribant, alerta la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Juntament amb La Confederació (la patronal d’empreses socials), han fet arribar una carta al ministeri de Sanitat i al d’Hisenda alertant dels riscos que suposa el bloqueig per a l’activitat diària de les entitats i les persones que atenen. A la carta, a la qual ha tingut accés l’ARA, hi detecten, de moment, 500 entitats afectades per l’aplicació del 155 i quatre àmbits amb programes afectats: el de voluntariat i acció cívica, el de joventut, el de salut mental, addiccions i VIH i el d’igualtat entre homes i dones. “Hi ha molts projectes que tenen la viabilitat en risc”, avisa el president de La Confederació, Joan Segarra.

Risc de tancar programes

Un dels àmbits que pateixen especialment el bloqueig és el de l’atenció a les drogodependències. La convocatòria de subvencions del 2017, que fa el departament de Salut, no havia sortit encara quan es van intervenir els comptes i ara ha quedat bloquejada. “Sempre anem tard, però cada any cap al novembre es rebien, i són diners amb els quals compten les entitats”, lamenta la presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències, Felisa Pérez. Critica la resposta de Salut la setmana passada en una reunió: “Ens van dir que aquest any les subvencions ja no sortiran i que miraran si al gener poden pagar amb l’autorització del govern espanyol i amb caràcter retroactiu”. Les quantitats pendents van dels 10.000 als 100.000 euros. Pérez alerta que les entitats no resistiran un any de despeses perquè en més o menys mesura depenen d’aquests diners públics per garantir el servei com fins ara l’han prestat. Hi ha una trentena d’entitats en aquesta situació, vuit de les quals també estan pendents de rebre la subvenció del Govern del 2016, que confien cobrar aviat.

Una d’aquestes entitats, que prefereix no donar el seu nom, explica les dificultat financeres que travessa. El 80% del seu pressupost depèn del finançament públic per fer tasques d’atenció a persones amb drogodependències i Salut els deu la subvenció del 2016, i la convocatòria del 2017 no ha sortit. “Hem de decidir si tirem endavant i tapem forats mentre esperem que arribin els diners o si comencem a tancar programes que avui atenen consumidors actius i que són necessaris per a la societat”, subratllen des de l’entitat.

10 milions per a acció social

La federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) llança un advertiment: “Hi ha un perill real que això sigui un procés en cascada i que tot el que no està signat acabi desapareixent”, diu la presidenta, Sonia Fuertes. De moment, 25 associacions que formen part de l’ECAS estan afectades pel bloqueig, amb subvencions compromeses que van des dels 2.500 fins als 65.000 euros. Bona part dels recursos sortiran d’una partida de 10 milions d’euros que ja s’ha sol·licitat al govern espanyol perquè la desbloquegi. Es tracta de programes vinculats a l’acció cívica, les entitats de lleure i joventut, entre altres àmbits.

Entre les entitats afectades en aquest cas hi ha, per exemple, el Casal d’Infants, que té tres projectes amenaçats. L’entitat havia de rebre 94.000 euros del Govern entre el 2017 i el 2018 -per primer cop els programes eren plurianuals- per a iniciatives de voluntariat, reforç de formació i socialització de menors en risc d’exclusió i també un programa de sensibilització que es fa a les escoles per promoure el coneixement d’aquesta realitat. “Són projectes centrals per a l’entitat, que beneficien milers d’infants i joves”, subratlla la directora del Casal d’Infants, Rosa Balaguer.

També l’AFEV, una entitat de voluntariat social, veu perillar el seu programa més important: l’enTàndem, un projecte de mentoria social. Es tracta d’una iniciativa perquè aquests joves trobin “un referent positiu amb qui xerrar i sortir, rebre suport en tasques escolars o bé orientació que a vegades no els proporciona ningú més del seu entorn”, explica la responsable de l’AFEV, Laia Bernúes. El programa té 140 joves beneficiaris, però sense la subvenció -26.000 euros que representen el 18% de tot el seu pressupost- pot veure’s condemnat a empetitir-se.

Un model massa precari

Les entitats coincideixen que la situació actual deixa al descobert la precarietat que tenalla el sector i obliga a canviar el sistema de subvencions. “Moltes entitats arriben allà on no pot l’administració, i això requereix un altre sistema de relació més estructural”, opina Fuertes. “No es pot aturar una activitat que té una utilitat social tan fonamental”, critica. La directora del Casal d’Infants també és crítica amb el funcionament actual: “Et diuen si tindràs els diners o no quan ja gairebé s’acaba l’any, quan ja està tot en marxa i ja els has gastat”.