La flora intestinal, nou factor clau en l'origen de l'esclerosi múltiple

La descoberta permetrà desenvolupar noves teràpies que reeduquin el sistema immunològic

La microbiota gastrointestinal podria tenir un paper molt més rellevant en l'origen de l'esclerosi múltiple que el que es creia fins ara. Ho assegura un estudi desenvolupat per la Universitat de Zuric en el qual han col·laborat investigadors del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat).

La recerca, publicada a la revista 'Science Translational Medicine', ha permès comprovar que les cèl·lules immunitàries responsables de la patologia reaccionen contra una proteïna anomenada GDP-L-fucosa sintasa. Aquest enzim es forma en les cèl·lules humanes, així com en els bacteris que es troben amb freqüència en la flora gastrointestinal dels pacients que pateixen esclerosi múltiple.

"Creiem que les cèl·lules immunitàries s'activen a l'intestí i després migren cap al cervell, on causen una cascada inflamatòria quan es troben amb la variant humana del seu antigen diana", comenta la doctora Mireia Sospedra, responsable de l'estudi. L'esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós central que es produeix quan el sistema immunològic ataca i fa malbé la mielina, la capa protectora de les neurones.

Els resultats de la recerca mostren que la microbiota intestinal podria ser un factor clau en el desenvolupament. La doctora Sospedra ha destacat que "s'espera que aquestes troballes també es puguin traduir aviat en una teràpia". De fet, el seu grup de recerca planeja provar els components immunoactius de la GDP-L-fucosa sintasa seguint un enfocament terapèutic en pacients.

L'enfocament consistiria a extreure sang de persones que pateixen esclerosi múltiple i després unir els fragments immunoactius de la GDP-L-fucosa sintasa a la superfície dels glòbuls vermells en un laboratori. Quan la sang es reintrodueix en el torrent sanguini dels pacients, els fragments immunoactius ajuden a "reeducar" el seu sistema immunològic i a "tolerar" el seu propi teixit cerebral.

Una altra de les autores de l'estudi, la doctora Carmen Espejo, investigadora principal del grup de neuroimmunologia clínica del VHIR i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), insisteix en "la importància d'aquesta descoberta per desenvolupar teràpies antigen específiques, que permetin la reeducació del sistema immune, per evitar l'atac a les estructures pròpies del sistema nerviós central".

Segons les investigadores, aquesta nova via de tractament difereix molt dels que hi ha disponibles actualment, que afecten i debiliten tot el sistema immunològic i, per tant, poden provocar efectes secundaris greus.