La invasió dels pastors de l'Est va substituir tots els homes de la península Ibèrica fa 4.000 anys (menys els bascos)

Els bascos tenen la mateixa genètica, mentre que a la resta han canviat per altres influències

L'arribada a la península Ibèrica de descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est fa més de 4.000 anys va provocar la substitució de gairebé tots els homes que hi vivien, però en canvi la genètica dels bascos es manté quasi inalterable des de l'Edat del Ferro. Així ho ha revelat un estudi internacional coliderat per investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard, que ha elaborat un mapa genètic de la Península dels últims 8.000 anys.

L'estudi, publicat a la revista 'Science', ha analitzat els genomes de 271 habitants de la Península de diferents èpoques històriques i els ha comparat amb dades prèvies de 1.107 individus antics i 2.862 moderns. Els resultats genètics són molt clars: "De manera progressiva durant una etapa que devia durar uns 400 anys, els llinatges del cromosoma Y presents fins llavors en la Ibèria de l'Edat del Coure van ser gairebé totalment substituïts per un llinatge, l'R1b-M269, d'ascendència estepària", explica l'investigador Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva, del CSIC i la UPF. En canvi, la genètica dels bascos a penes ha canviat en 3.000 anys, perquè, si bé els esteparis van arribar al País Basc, van quedar aïllats de migracions posteriors, com els romans, grecs o musulmans.

Els investigadors diuen que el procés de reemplaçament va ser "dramàtic", però admeten que només amb les dades genètiques no es poden saber els motius que hi ha al darrere d'aquesta invasió. "Seria un error afirmar que la població local va ser desplaçada, perquè no hi ha evidència de violència generalitzada en aquest període", afirma Íñigo Olalde, investigador de la Universitat de Harvard. Una explicació plausible és que, en un context de "forta estratificació social", les dones ibèriques locals simplement preferissin els nouvinguts d'Europa central. De fet, per exemplificar aquest fenomen de reemplaçament, l'estudi inclou una tomba trobada en un jaciment de l'Edat del Bronze en un municipi de Ciudad Real en què l'home enterrat té ascendència de l'estepa, mentre que la dona és genèticament similar als ibèrics anteriors a l'Edat del Coure.

Altres influències

El mapa elaborat pels investigadors també confirma la presència d'almenys dos individus procedents del nord d'Àfrica a la Península fa uns 4.000 anys, malgrat que es tracta de contactes "esporàdics" que van deixar poca empremta a les poblacions ibèriques d'aleshores. En canvi, el mapa genètic evidencia modificacions més profundes en períodes més recents. Un cas paradigmàtic és que quan va començar l'Edat Mitjana, almenys un quart dels ibers van ser reemplaçats per nous fluxos de població, sobretot romans, grecs i fenicis. O el fet que durant la Reconquesta les dades genètiques analitzades mostrin un component nord-africà proper al 50%, molt superior al 5% actual.

Més continguts de