De teories n'hi ha a cabassos. Una és la que sosté que el pa amb tomàquet va ser fruit de la necessitat. Quan escassejaven els aliments, per aprofitar el pa sec, s'humitejava amb aigua. Un dia, a algú se li va ocórrer sucar-hi un tomàquet. Tot era per aprofitar el pa.
Una altra teoria defensa que el pa amb tomàquet és un derivat del pa amb oli, que sempre s'ha fet a Catalunya. Un bon dia, algú, per fer diferent aquella llesca, la va fregar amb tomàquet. Sosté la teoria l'historiador Jaume Fàbrega.
El professor Francesc Murgades proposa, en canvi, que el pa amb tomàquet va ser fruit de l'experiència: "El tomàquet es devia posar amb rodanxes, com es fa Mallorca i, intuïtivament, encara a Castella, però algú, tip que li caigués el tomàquet cada cop que mossegava la llesca, va decidir integrar-lo al pa fregant-lo al capdamunt".
Sigui com sigui, el que és clar és que el tomàquet va arribar a casa nostra al segle XVI, i el seu èxit no va ser immediat, perquè fins i tot se'l va arribar a considerar tòxic. "Per tant, a tot estirar, anem fins al segle XVII o XVIII per trobar-nos els primers plats de pa amb tomàquet. Curiosament, va ser en aquests segles en què el tomàquet es va incorporar a la pizza. Una divertida però no inesperada coincidència, perquè el pa amb tomàquet no deixa de ser una pizza en cru", conclou Murgadas.
