Societat 14/12/2017

Falten 1.500 M€ perquè la inversió en educació iguali la mitjana estatal

La Fundació Bofill atribueix la baixa despesa en ensenyament al dèficit fiscal i a les polítiques d’austeritat

Núria Martínez
4 min
Falten 1.500 M€ perquè la inversió en educació iguali la mitjana estatal

BarcelonaLa inversió en educació a Catalunya és clarament inferior a la mitjana espanyola i europea. Catalunya hi destinava el 3,7% del PIB l’any 2015, mentre que Espanya hi invertia l’equivalent al 4,4% i la mitjana europea s’enfilava fins al 5,1%. La dada la recull l’Anuari 2016. L’estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill, que xifra en 1.500 milions d’euros la despesa addicional que necessita Catalunya per poder arribar a la mitjana espanyola. Els percentatges d’inversió disminueixen -fins al 3,15% en el cas de Catalunya, com figura al gràfic- quan es té en compte estrictament la despesa regionalitzada sense sumar-hi altres partides educatives estatals que van a parar a les comunitats.

Els autors de l’anuari creuen que és urgent arribar a la xifra espanyola i demanen que s’assoleixi a mitjà termini la inversió europea (5,1%). La llei d’educació de Catalunya (LEC) marca, de fet, que la inversió hauria de ser del 6%.

La baixa inversió en educació, segons la Fundació Bofill, és culpa del dèficit fiscal i de les polítiques d’austeritat. “Hi ha una relació entre l’esforç inversor en educació de les comunitats autònomes i el saldo fiscal, tant calculat pel mètode de flux de benefici com de flux monetari”, van apuntar els autors de l’anuari, Francesc Pedró i Bernat Albaigés, que van afegir que “les comunitats autònomes amb un dèficit fiscal més important tenen nivells de despesa inferiors”.

L’anuari també apunta que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb un dèficit públic i un saldo fiscal més negatius. “Si la inversió és tan baixa és també per les polítiques d’austeritat que es van aplicar durant els anys de crisi”, va recordar Pedró, que igualment va remarcar que la situació de partida pel que fa al sistema de finançament de Catalunya “és molt deficitària”. Per a l’autor de l’anuari aquest fet deixa el Principat “pitjor que altres comunitats”.

Un exemple d’això és que Navarra i el País Basc -que tenen concert econòmic- són les dues comunitats autònomes amb la despesa en educació més elevada. El 2015, el País Basc registrava una despesa pública en educació no universitària per estudiant de 6.106 euros i Navarra de 5.292 euros, mentre que la de Catalunya era de 4.026 euros. Però si s’observa la despesa en educació del PIB, el País Basc i Navarra no se situen al capdavant de la llista. Com que són comunitats molt riques, la inversió econòmica per alumne és molt alta, però no es tradueix en un gran esforç d’inversió sobre el PIB.

L'escola Miquel Bleach, al barri d'Hostafrancs de Barcelona

Fonts del departament d’Ensenyament defensen que a escala de Catalunya no es pot relacionar el PIB amb la inversió en educació: “Per fer-ho hauríem de ser un estat i no una comunitat autònoma”. “El PIB només el poden determinar els estats, com a autonomia no podem gestionar quin PIB hi destinem”, expressen les fonts. La Fundació Bofill defensa que és “perfectament comparable perquè s’utilitza una metodologia homogènia i oficial”, però remarca que “és cert que el departament no pot incrementar el percentatge sense reforma del finançament autonòmic”.

“Invertim tan poc en educació i hem retallat tant que ara no podem sinó créixer”, va constatar ahir el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que va afegir que cal discutir “no només la quantitat que s’ha de gastar, sinó la manera com s’ha de gastar”.

Si s’aconseguissin els 1.500 milions d’euros necessaris per arribar a la mitjana espanyola, els autors de l’anuari proposen una sèrie de mesures que consideren que són “necessitats bàsiques” de l’educació. L’anuari proposa universalitzar progressivament l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió. També garantir la gratuïtat efectiva de l’ensenyament obligatori, perquè calculen que les famílies paguen a les escoles públiques una mitjana de 400 euros per alumne a l’any en concepte de material escolar, sortides i activitats, colònies escolars i AMPAs.

Altres propostes són millorar la personalització de l’aprenentatge i l’acompanyament en l’escolaritat, i augmentar els recursos als centres d’alta complexitat, entre d’altres. Finalment, recomanen augmentar l’oferta d’ensenyaments postobligatoris per reduir la taxa d’abandonament.

Una altra de les conclusions que apareix a l’anuari és que la crisi econòmica no ha afectat els resultats educatius. Tot i que els més afectats per les retallades van ser els docents -el 47% de les retallades van recaure sobre ells-, la professionalitat i l’increment formatiu de la població adulta van fer que la crisi no impactés en els resultats. Segons l’informe, les trajectòries escolars dels alumnes han millorat els últims anys: s’han reduït les taxes de repetició, han augmentat les taxes de graduació a l’ESO i ha millorat la permanència en els ensenyaments postobligatoris.

Creix la formació dels catalans

Les trajectòries de l’alumnat en l’educació primària i secundària han millorat de manera notable. En el període 2007-2015, la taxa d’idoneïtat als 15 anys (els alumnes que fan el curs que els correspon) ha passat del 68,4% al 76,6% i la taxa de graduació a l’ESO, del 79,0% al 87,7%.

Una altra notícia positiva és que hi ha hagut un augment significatiu del nivell educatiu de la població a Catalunya, especialment d’aquelles edats amb més probabilitat de tenir fills (de 25 a 44 anys). L’any 2007, el 46,4% d’aquesta població només tenia estudis bàsics i a l’any 2016 es va reduir 10 punts, fins al 35,4%. Pel que fa als estudis superiors, al 2007 en tenia un 28,6%, mentre que al 2016 va créixer 13 punts, fins a registrar un 41,8%.

stats