La inversió en habitatge és d’un 0,059% del PIB
Barcelona i sis ajuntaments més exigeixen a l’Estat una inversió de 2.000 M€ el 2018
BarcelonaEls anomenats ajuntaments del canvide Barcelona, Madrid, Cadis, Santiago de Compostel·la, la Corunya, València i Saragossa van reclamar ahir 2.000 milions d’euros per al pla nacional d’habitatge el 2018. Defensen que s’equipararia a la inversió de la resta de països europeus i denuncien que actualment la despesa en habitatge a Espanya equival al 0,059% del PIB.
Els regidors responsables d’Habitatge d’aquests municipis es van reunir ahir a Madrid amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transports i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, per exigir-li més inversió en el pla nacional d’habitatge i per denunciar la caiguda de la inversió en aquest àmbit. Si continuen les retallades, van advertir, faran que en cinc anys les polítiques públiques d’habitatge desapareguin. Una altra de les demandes dels consistoris va ser que la despesa en habitatge se situï en l’1,5% del PIB en un termini de 10 anys.
L’escàs parc públic de lloguer i el fet que Espanya només tingui un 2,5% d’habitatge assequible, mentre que a Àustria o el Regne Unit se situa en el 24% i el 17%, respectivament, també van formar part dels retrets dels municipis dirigits al ministeri.
La resposta de l’executiu espanyol a la petició de 2.000 milions d’euros d’inversió va ser donar allargs. Gómez-Pomar va assegurar que “caldrà esperar als pressupostos generals de l’Estat del 2018 per tenir una xifra tancada”. A més, el secretari va recordar que les competències en matèria d’habitatge “són de les comunitats autònomes” i que “l’Estat es limita a donar-hi suport a través del pla d’habitatge”.
Una altra de les propostes que els ajuntaments van fer va ser modificar la llei d’arrendaments urbans (LAU) per allargar la durada mínima dels contractes de lloguer de tres a cinc anys. Amb aquesta mesura es pretén evitar l’augment indiscriminat dels preus.
En canvi, segons el secretari d’Estat d’Infraestructures, el termini mínim obligatori d’arrendament ha funcionat de manera “correcta” des que es va fixar en tres anys. Va insistir que “res no impedeix que qui vulgui arrendar un habitatge faci un contracte a cinc, 10, 15 o 20 anys”.
El regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, va interpretar després de la reunió que el ministeri no va acceptar “grans canvis”, però va confiar que s’estudiaran les propostes aportades pels consistoris. Precisament, el secretari d’Estat va emfatitzar que s’han recollit bona part dels suggeriments que li havien proposat des de l’Ajuntament de Barcelona.
Reduir el preu del lloguer
El regidor responsable d’Habitatge de l’Ajuntament de Madrid, José Manuel Calvo, va reivindicar una reducció dels preus del lloguer per garantir el dret a l’habitatge a les famílies que ho necessiten. “La rehabilitació dels habitatges és una de les vacunes contra aquesta bombolla del lloguer i cal entrar a regular lloguers per evitar que aquesta pujada de preus massiva impedeixi el dret a l’habitatge”, va criticar.
La regidora de l’Ajuntament de València, María Oliver, va assenyalar que considerar l’habitatge com “un mercat i no com un dret constitucional”, com fa el Pla Estatal d’Habitatge, “és un error de fons”.
Pel que fa a les demandes dels consistoris per reformar la normativa hipotecària, el secretari va rebatre-les insistint en la “important” caiguda en el nombre de desnonaments.
